<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><!-- generator="wordpress.com" -->
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	>

<channel>
	<title>michael-haneke &amp;laquo; WordPress.com Tag Feed</title>
	<link>http://wordpress.com/tag/michael-haneke/</link>
	<description>Feed of posts on WordPress.com tagged "michael-haneke"</description>
	<pubDate>Sat, 19 Jul 2008 15:54:17 +0000</pubDate>

	<generator>http://wordpress.com/tags/</generator>
	<language>en</language>

<item>
<title><![CDATA[Funny games]]></title>
<link>http://markarg.wordpress.com/2008/07/19/funny-games/</link>
<pubDate>Sat, 19 Jul 2008 00:57:45 +0000</pubDate>
<dc:creator>Markus</dc:creator>
<guid>http://markarg.wordpress.com/2008/07/19/funny-games/</guid>
<description><![CDATA[Un semplice esercizio di violenza pura e gratuita. Questo, molto sinteticamente ma senza tralasciare]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p align="justify"><img style="margin:5px 0 5px 15px;" height="190" alt="NORTHLIGHT SCAN" src="http://markarg.files.wordpress.com/2008/07/funnyg.jpg" width="263" align="right" border="0">Un semplice esercizio di violenza pura e gratuita. Questo, molto sinteticamente ma senza tralasciare nulla, è <em>Funny games</em> di <em>Michael Haneke,</em> con <em>Naomi Watts, Tim Roth, Brady Corbet</em> e <em>Michael Pitt</em>, un film che in modo presuntuoso richiama - nella locandina e nel trailer - al lavoro di Stanley Kubrick <em>Arancia meccanica</em> ma che del capolavoro del 1971 non ha nulla. Un film che date questa premessa non riesce a spiegare le sue qualità e lascia nello spettatore quell'orrenda sensazione di aver sprecato sette euro e due ore della propria vita. Chi fosse interessato ad un thriller-splatter lasci perdere, questo film è un qualcosa di più.</p>
<div align="justify"><!--more--></div>
<p align="justify">Una tranquilla famiglia vede rovinarsi le vacanze da due ragazzi, apparentemente timidi e cortesi ma nella pratica sanguinolenti seviziatori, che per combattere la noia visitano le case da vacanza di ricche famiglie torturandole per, alla fine, ucciderle.</p>
<p align="justify">Già nei titoli di testa - dove dalla musica lirica si passa improvvisamente al frastuono antimelodico di John Zorn - si intuisce la tensione del contrasto del film. Un film che pretende di essere violento ma non mostra mai la violenza pura dei <em>cattivi</em> sulle loro vittime, preferendo soffermarsi sull'indifferenza dei seviziatori. Ottime le inquadrature scelte, quasi tutte lunghe a camera fissa, che possono appesantire ma rendono particolare la pelliccola. Altra nota di merito è il cast, una splendida Naomi Watts affiancata da Tim Roth e Michael Pitt, che paiono insuperabili. Manca invece la suspance e le due ore del film finiscono per appesantire lo spettatore.</p>
<p align="justify">Purtroppo il trailer italiano aveva paragonato il film ad <em>Arancia meccanica</em> al quale però è molto diverso nei metodi di racconto, nel messaggio e nella storia. <img style="margin:5px 15px 0 0;" height="226" alt="Funny-Games-1483" src="http://markarg.files.wordpress.com/2008/07/funny-games-1483.jpg" width="282" align="left" border="0">In comune hanno solo la noia esistenziale dei giovani protagonisti che li porta a commettere giochi e atti violenti sulle loro vittime innocenti. Il lavoro di Kubrick vuole essere un film realista, spaventare. <em>Funny games</em> oltre a spaventare molto poco - anche se inquieta in diversi punti - ha il chiaro intento di convincere lo spettatore che le differenze tra finzione e realtà sono sottili e per nulla scontate. Più volte nel film il protagonista ammicca alla telecamera e il concetto è ripreso anche in un altro punto</p>
<blockquote><p>"<em>Perchè non ci uccidete subito e la fate finita?</em>"<br>"<em>E che ne sarebbe dello spettacolo?</em>"</p>
</blockquote>
<p align="justify">E' l'intento del regista, criticare la società della spettacolarizzazione e la disinvolta rappresentazione della violenza sull’essere umano. Questo è l'aspetto più innovativo ed interessante del film.</p>
<p align="justify">Voto <strong>7</strong>, nonostante tutto un film interessante.</p>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[FUNNY GAMES U.S.]]></title>
<link>http://tuttialcinema.wordpress.com/?p=214</link>
<pubDate>Wed, 16 Jul 2008 18:51:46 +0000</pubDate>
<dc:creator>tuttialcinema</dc:creator>
<guid>http://tuttialcinema.wordpress.com/?p=214</guid>
<description><![CDATA[servizio di LUCA SVIZZERETTO
(tratto da Nuovo Oggi di giovedì 17 luglio 200   - Spesso quando si pa]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align:justify;">servizio di LUCA SVIZZERETTO</p>
<p style="text-align:justify;"><span style="color:#000080;"><span style="text-decoration:underline;"><img class="alignleft" src="http://www.mymovies.it/filmclub/2007/03/157/imm.jpg" alt="" width="150" height="223" />(tratto da Nuovo Oggi di giovedì 17 luglio 2008)</span></span> - Spesso quando si parla di remake ci si trova davanti ad un prodotto scadente o perlomeno deludente. Questo perchè quando si gira il remake di un film si parte da due presupposti, il primo è che il prodotto originale sia stato amato dal pubblico (altrimenti non avrebbe senso l'operazione), il secondo è che siano passati moltissimi anni dall'uscita. Per questi stessi motivi però quasi sempre non si ottiene nulla di buono. Qualcosa che è stato molto amato difficilmente può essere sostituito nel cuore della gente, ed il passare degli anni cambia la mentalità del pubblico, le tecniche di regia e di produzione.<br />
'Funny Games' è l'eccezione che conferma la regola. Il regista tedesco Michael Haneke, dopo l'infinita insistenza del produttore Chris Cohen, ha deciso che poteva dare nuovamente vita alla sua opera più conosciuta.<br />
'Funny Games' è un film tedesco del 1997, un piccolo goiello, che per diversi motivi non ebbe il successo che meritava. Innanzi tutto, quello che mancava dieci anni fa era una distribuzione di grande impatto della pellicola. L'idea di produrre il film negli Stati Uniti, con un cast tecnico ed artistico americano, quindi ha convinto Haneke a tentare l'impresa. Il risultato è egregio.<br />
'Funny Games', con degli attori perfettamente calati nelle loro parti, è forse anche meglio dell'originale. Per quanto sia completamente identico nella sceneggiatura, nello script, nella trama, nelle musiche, ha una marcia in più. Forse proprio è proprio bravura degli attori scelti a fare la differenza. Inutile dire qualcosa di un Tim Roth che tutti conosciamo. Ci teniamo a sottolineare invece il bravissimo Michael Pitt, i più giovani, che lo ricordano certamente per il suo ruolo in un'intera stagione della serie tv Dawson's Creek, si troveranno davanti un'attore ormai maturo e artisticamente irriconoscibile, se non per il suo volto sempre più somigliante a Leo Di Caprio.<br />
La storia è semplicissima Ann, George e il piccolo Georgie sono in cammino verso la loro seconda casa, dove passeranno le vacanze estive. I vicini di casa, Fred e Eva, sono già arrivati e si organizzano per vedersi tutti il giorno dopo per una partita di golf. Mentre suo marito e suo figlio sono al lago per sistemare la barca a vela messa recentemente a nuovo, Ann inizia a preparare la cena. All’improvviso si ritrova faccia a faccia con Peter, un ragazzo estremamente gentile, ospite dei vicini di casa, venuto a chiedere delle uova. Ann si appresta a dargli le uova ma, tutto a un tratto, esita: come ha fatto Peter a entrare in casa? Le cose prendono rapidamente una strana piega e si precipitano verso un’inaspettata esplosione di violenza.<br />
'Funny Games' è chiaramente ispirato all'ultraviolenza di 'Arancia Meccanica', ma solo nel contesto generale, nel particolare è un film ispirato, con una fortissima critica a chi descrive il pubblico come vittima passiva di ciò che si vede al cinema. Per Haneke il pubblico è il primo responsabile di ciò che accade sul grande schermo, perchè il cinema ci da quello che noi vogliamo avere. Assolutamente imperdibile uno dei protagonisti quando a più riprese interagisce con il pubblico in sala.<br />
Disturbante ed inquietante (tenetevi pronti alla colonna sonora che dalla musica classica passa ai Bonehead), non un remake ma un clone geneticamente modificato, i cultori del genere non possono perderlo.</p>
<p style="text-align:center;"><a href="http://tuttialcinema.files.wordpress.com/2008/07/pagella.png"><img class="aligncenter size-medium wp-image-216" src="http://tuttialcinema.wordpress.com/files/2008/07/pagella.png?w=200" alt="" width="200" height="70" /></a></p>
<p style="text-align:center;"><a href="http://tuttialcinema.wordpress.com/files/2008/07/perfect.png"><img class="alignnone size-medium wp-image-218" src="http://tuttialcinema.wordpress.com/files/2008/07/perfect.png?w=53" alt="" width="53" height="53" /></a><a href="http://tuttialcinema.wordpress.com/files/2008/07/perfect.png"><img class="alignnone size-medium wp-image-218" src="http://tuttialcinema.wordpress.com/files/2008/07/perfect.png?w=53" alt="" width="53" height="53" /></a><a href="http://tuttialcinema.wordpress.com/files/2008/07/perfect.png"><img class="alignnone size-medium wp-image-218" src="http://tuttialcinema.wordpress.com/files/2008/07/perfect.png?w=53" alt="" width="53" height="53" /></a></p>
<p style="text-align:center;"><a href="http://tuttialcinema.files.wordpress.com/2008/07/citazione.png"><img class="aligncenter size-medium wp-image-220" src="http://tuttialcinema.wordpress.com/files/2008/07/citazione.png?w=200" alt="" width="200" height="70" /></a></p>
<h2 style="text-align:center;"><em>"Dov'è il telecomando?!?"</em></h2>
<p style="text-align:center;"><a href="http://tuttialcinema.wordpress.com/files/2008/07/foto.png"><img class="alignnone size-medium wp-image-215" src="http://tuttialcinema.wordpress.com/files/2008/07/foto.png?w=200" alt="" width="200" height="70" /></a></p>
<p style="text-align:center;"><img class="aligncenter" src="http://l.yimg.com/i/i/it/mov/f/fg03.jpg" alt="" width="450" height="327" /></p>
<p style="text-align:center;"><a href="http://tuttialcinema.files.wordpress.com/2008/07/trailer.png"><img class="aligncenter size-medium wp-image-219" src="http://tuttialcinema.wordpress.com/files/2008/07/trailer.png?w=200" alt="" width="200" height="70" /></a></p>
<p style="text-align:center;"><span style='text-align:center; display: block;'><object width='425' height='350'><param name='movie' value='http://www.youtube.com/v/1mj2zsNfUg0'></param><param name='wmode' value='transparent'></param><embed src='http://www.youtube.com/v/1mj2zsNfUg0&rel=0' type='application/x-shockwave-flash' wmode='transparent' width='425' height='350'></embed></object></span></p>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Potpourri Video Post]]></title>
<link>http://bakedziti.wordpress.com/?p=799</link>
<pubDate>Wed, 16 Jul 2008 02:35:29 +0000</pubDate>
<dc:creator>bakedziti</dc:creator>
<guid>http://bakedziti.wordpress.com/?p=799</guid>
<description><![CDATA[
Naked City -&#8221;Sack of Shit&#8221; (live)

Vodka Movie Pt 3 (Tim and Eric)

A classic scene fro]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p><span style='text-align:center; display: block;'><object width='425' height='350'><param name='movie' value='http://www.youtube.com/v/8KNx4UMDEPM'></param><param name='wmode' value='transparent'></param><embed src='http://www.youtube.com/v/8KNx4UMDEPM&rel=0' type='application/x-shockwave-flash' wmode='transparent' width='425' height='350'></embed></object></span></p>
<p><strong>Naked City</strong> -"Sack of Shit" (live)</p>
<p><span style='text-align:center; display: block;'><object width='425' height='350'><param name='movie' value='http://www.youtube.com/v/Nx6LAT-FqxU'></param><param name='wmode' value='transparent'></param><embed src='http://www.youtube.com/v/Nx6LAT-FqxU&rel=0' type='application/x-shockwave-flash' wmode='transparent' width='425' height='350'></embed></object></span></p>
<p>Vodka Movie Pt 3 (<strong>Tim and Eric</strong>)</p>
<p><span style='text-align:center; display: block;'><object width='425' height='350'><param name='movie' value='http://www.youtube.com/v/owk4S0GGDbU'></param><param name='wmode' value='transparent'></param><embed src='http://www.youtube.com/v/owk4S0GGDbU&rel=0' type='application/x-shockwave-flash' wmode='transparent' width='425' height='350'></embed></object></span></p>
<p>A classic scene from "Swingers"</p>
<p><span style='text-align:center; display: block;'><object width='425' height='350'><param name='movie' value='http://www.youtube.com/v/qvErrmMZNVY'></param><param name='wmode' value='transparent'></param><embed src='http://www.youtube.com/v/qvErrmMZNVY&rel=0' type='application/x-shockwave-flash' wmode='transparent' width='425' height='350'></embed></object></span></p>
<p><strong>James Pants </strong>- "We're Through"</p>
<p><span style='text-align:center; display: block;'><object width='425' height='350'><param name='movie' value='http://www.youtube.com/v/wcK1sLplMA0'></param><param name='wmode' value='transparent'></param><embed src='http://www.youtube.com/v/wcK1sLplMA0&rel=0' type='application/x-shockwave-flash' wmode='transparent' width='425' height='350'></embed></object></span></p>
<p><strong>Amy Sedaris</strong> promotes her book.</p>
<p><span style='text-align:center; display: block;'><object width='425' height='350'><param name='movie' value='http://www.youtube.com/v/7bbaRyDLMvA'></param><param name='wmode' value='transparent'></param><embed src='http://www.youtube.com/v/7bbaRyDLMvA&rel=0' type='application/x-shockwave-flash' wmode='transparent' width='425' height='350'></embed></object></span></p>
<p>A video that made me kind of not hate Craig Ferguson as much.</p>
<p><span style='text-align:center; display: block;'><object width='425' height='350'><param name='movie' value='http://www.youtube.com/v/eHzKQdX-_KA'></param><param name='wmode' value='transparent'></param><embed src='http://www.youtube.com/v/eHzKQdX-_KA&rel=0' type='application/x-shockwave-flash' wmode='transparent' width='425' height='350'></embed></object></span></p>
<p><strong>Ricky Gervais </strong>as <strong>David Bowie</strong>.</p>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA["Funny Games" - Recensione]]></title>
<link>http://piercarlomauri.wordpress.com/?p=40</link>
<pubDate>Tue, 15 Jul 2008 15:59:49 +0000</pubDate>
<dc:creator>Pier</dc:creator>
<guid>http://piercarlomauri.wordpress.com/?p=40</guid>
<description><![CDATA[
Remake dell&#8217;omonimo film del 1997, sempre dello stesso Haneke, questo Funny Games ha come o]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p><img class="alignleft" src="http://www.piercarlomauri.it/blog/immagini/funnygames.jpg" alt="" width="147" height="218" /></p>
<p align="justify">Remake dell'omonimo film del 1997, sempre dello stesso Haneke, questo Funny Games ha come obbiettivo quello di farsi conoscere da un maggior numero di persone, soprattutto nel nuovo continente, e utilizza per questo attori americani di spicco, come Naomi Watts, Tim Roth e Michael Pitt. Incentrato sull'assurdità della violenza, tutto il film ruota intorno ad una situazione tanto veritiera quanto terrificante: una ricca famiglia in vacanza viene tenuta in ostaggio, in casa propria, da due giovani ragazzi dalla faccia pulita e dalle maniere educate. E' proprio questo contrasto, quasi insostenibile, che garantisce una tensione costante per tutto il film. Haneke con questo film ci mostra come la nostra società sia ormai talmente incentrata sulla violenza da non permetterci nessuna via di fuga, nemmeno quando si intravede una possibilità di salvezza; sono i mass media a decidere come il tutto andrà a finire, e non certo il pubblico, anche se si cerca sempre più spesso di farglielo credere (significativi i dialoghi di Paul che si rivolge direttamente agli spettatori). In definitiva è un bel film, che potrà non piacere a tutti per il suo ritmo lento, ma che non può che essere apprezzato per la situazione che mette in scena, tale da lasciare lo spettatore in uno stato continuo di tensione con i nervi a fior di pelle e una strana sensazione di straniamento, derivata dal fatto che una cosa del genere, a pensarci bene, può succedere a chiunque. Da segnalare la grandissima recitazione di Naomi Watts, che si contrappone alla passività, comunque richiesta dal personaggio, del marito Tim Roth.<br />
Se paragonato con il primo "Funny Games" (che in Italia è uscito nel Luglio del 1997, esattamente 10 anni fa) questo remake, rifatto scena per scena dal regista, presenta una fotografia più luminosa e nitida, elemento che forse fa perdere in parte quella sensazione disturbante che l'altro film riusciva a creare; questo comunque resta un mio parere personale e a mio avviso entrambi i film meritano lo stesso voto. </p>
<p><strong>Voto: </strong>4/5</p>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Le cas Haneke.]]></title>
<link>http://retoursur.wordpress.com/?p=16</link>
<pubDate>Mon, 14 Jul 2008 14:18:49 +0000</pubDate>
<dc:creator>retoursur</dc:creator>
<guid>http://retoursur.wordpress.com/?p=16</guid>
<description><![CDATA[Funny Games, Funny Games U.S.
Michael Haneke, 1998, 2008
 
Peut-on rire deux fois à la même blagu]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<h2>Funny Games, Funny Games U.S.</h2>
<h3>Michael Haneke, 1998, 2008</h3>
<p> </p>
<p style="text-align:justify;">Peut-on rire deux fois à la même blague ?</p>
<p style="text-align:justify;">La bonne Naomi Watts, le très sérieux Tim Roth et le arty Michael Pitt... On a au moins le droit de penser cette adaptation U.S. sent bon.<br />
Le 23 avril est donc sorti un Funny Games à l'étrange suffixe, remake concocté par Haneke lui-même de son film de 98.<br />
Dix ans, est-ce le temps qu'il aura fallu à l'Amérique pour devenir toute entière un <em>jeu rigolo</em> ?</p>
<p style="text-align:justify;"><a href="http://retoursur.files.wordpress.com/2008/07/18926120.jpg"><img class="size-medium wp-image-17 alignleft" src="http://retoursur.wordpress.com/files/2008/07/18926120.jpg?w=220" alt="" width="154" height="209" /></a>Certains pensent que sur un credo semblable, Caché était plus subtile. Ici et là on en parle en effet du rapport à la violence, du rapport à l'extrinsèque, du rapport au transcendantal : dans Caché une vidéo sans mobile tel l'idéal de Vertzov qu'on dépose angéliquement, au sens stricte du terme ; des supra individus du spectacle dans Funny Games, qui n'agissent que dans le prolongement d'un être pour regarder. Il y a des points de comparaisons entre les deux films.<br />
Néanmoins Funny Games gagne la palme de la clarté là où Caché invite maladroitement à l'interprétation subjectivante.<br />
Les interviews accordées par Haneke à l'époque montrent qu'il n'y a pas lieux de tergiverser. Funny Games est un film sur la représentation de la violence et le rôle du spectateur au sein de cette présentation. Cela fait sans doute de Funny Games un exercice de style trop stricte et moins subtile que le psychologique et bourgeois Caché. Mais on oublie alors que la subtilité de Caché est empruntée en grande partie à <span style="text-decoration:underline;">Lost Highway</span>.</p>
<p style="text-align:justify;">Si Caché constitue la face lynchéenne d'une problématique, Funny Games se rattache clairement  à Godard est peut se résumer comme une version slasher d'A Bout de Souffle.<br />
Les mêmes mécanismes, faux raccords, regard camera, rembobinage live, sont employés. La différence se trouve dans le l'aspect militant du film d'Haneke. Quand Godard joue avec l'image cinématographique et en propose un démantèlement en direct et en toute transparence, il est certes possible d'y voir un désir de mise en garde face à la facilité apparente de l'image et de son message, mais le plus probable est encore l'attachement profond de Godard à l'objet cinématographique qui le mène à en exhiber l'essence, celle du mouvement et du montage, à rendre substantiel la narration elle-même comme un objet fini d'esthétique.<br />
Haneke n'agit pas dans Funny Games pour la beauté de l'art bien qu'il calque complètement les procédés de Godard et son amour pour les idées protocolaires.<br />
Il semble d'abord que le moteur premier du film soit l'aversion du cinéaste pour la violence scénarisée.<br />
Pointer du doigt que la violence est avant tout une attente de spectateur et un enjeu de spectacle est la grande idée du film. En ce sens il en propose une mise en scène parfaite et adéquate.</p>
<p style="text-align:justify;">Le clin d'œil camera si dérangeant au moment où l'on s'apprête découvrir le cadavre du chien fonctionne selon la loi de l'offre et de la demande. Vous le voulez, je vous le donne. A quoi servirait de rendre opaque le contrat explicite qui se forme entre le cinéaste et son public ?<br />
Ce même contrat est mis en mal lors de la scène « rembobinage brutale ». Haneke y substitue une libération par une redistribution des rôles.<br />
C'est à partir de là que le contrat acquière une véritable fonction réflexive.<br />
Il ne s'agit pas de proposer simplement une mise en relief mais de révéler une nature hypocrite, une ambigüité sourde : le désir du spectateur que le contrat soit brisé et que cette cassure, au fond, soit une close propre au contrat. Soyez violent mais punissez-les par la suite afin que le spectacle ne dérange pas.<br />
Mais s'il s'agit d'un désir de catharsis, allez vous détester le film parce qu'il finit mal ? Parce qu'il substitue le happy end conformément admis, celui qui doit replacer le spectateur dans un ordre moral plus justifiable, par un épilogue plus probable, celui où le tueur tue ?<br />
Tant de violence certes, mais une fin heureuse comme seul cadre possible pour en jouir. C'est le schéma que Funny Games rejette et dénonce.</p>
<p style="text-align:justify;">Car de fait on ne joui pas du spectacle de la violence si cette dernière condamne la narration entière et possède des répercussions sur le final de l'œuvre. C'est tout l'apport puritain du cinéma de genre américain : soit on violente et on est puni, alors on jouit, soit la punition n'a pas lieu, signe que la violence doit être prise au sérieux et honte à qui en a jouit.</p>
<p style="text-align:justify;">Seul Tarantino a su dans ce contexte proposer une voie médiane, celle où la jouissance côtoie sans l'opacifier le problème de la violence et de ses répercussions. C'était le principe des sauts temporels de <span style="text-decoration:underline;">Pulp Fiction</span> qui permettaient à la fois de jouir du spectacle puis de s'en préoccuper. C'était aussi le rôle des scènes esthétisantes d'<span style="text-decoration:underline;">History of Violence</span> de Cronenberg qui précédent les inserts de plans gore : le geste violent peut être spectaculaire, ses conséquences, elles, sont moins reluisantes.<br />
Le caractère gratuit que revendiquent les tueurs de Funny Games dans leurs actes entre dans un principe semblable. Le fait qu'aucune excuse ne soit ni proposée ni recherchée, et que cette absence de cause soit elle-même mise en relief dans le film, participe à la déconstruction du contrat.<br />
L'excuse, souvent la folie ou le traumatisme, est un lieu d'ingestion, elle permet d'ingérer la violence et son plaisir sans risquer l'assimilation avec le tueur. On ne risque pas, nous, de devenir violent par plaisir, puisque l'on n'est pas fou. Seulement dans le film d'Haneke, les barrières traumatiques sont inexistantes. Quelle différence du coup entre tuer et vouloir que quelqu'un soit tué ?</p>
<p style="text-align:justify;">Ce que donne Funny Games est l'occasion d'une jouissance non pas de la punition mais de l'acte. Vous<a href="http://retoursur.files.wordpress.com/2008/07/funny_games_usposter2golf.jpg"><img class="size-medium wp-image-18 alignright" src="http://retoursur.wordpress.com/files/2008/07/funny_games_usposter2golf.jpg?w=199" alt="" width="159" height="239" /></a> venez pour jouir mais il faudra trouver ce plaisir dans l'entre-deux moral. Pouvez-vous renier avoir joui lorsque vous pensiez que la punition adviendrait ?</p>
<p style="text-align:justify;">Non sans stupéfaction, les tueurs partent avant leur méfait et reviennent aussi vite. Sans raison ni à leur départ ni à leur retour. Etes-vous vraiment gêné par ce retour, qui est aussi la promesse de l'acte ? Si vous l'êtes, pourquoi êtes-vous venu payer pour voir ce qui se présente sans détour comme l'histoire d'une séquestration ?<br />
Voilà une forme du pamphlet que l'on apprécie par dessus tout, celle de la démonstration par l'absurde : Funny Games premier du nom est violent, particulièrement violent.<br />
Il constitue presque une réponse au <span style="text-decoration:underline;">Scream</span> de Craven. Sorti un an plus tôt, le film proposait une déconstruction semblable. La proposition de Craven avait le tort néanmoins de réinstaurer le contrat au sein d'un final punitif.</p>
<p style="text-align:justify;">Tarantino est intéressant car Death Proof entretient des liens évidents avec cette « histoire de contrat » de Funny Games.<br />
Chez l'un comme chez l'autre, la jouissance ne se justifie pas, cause d'un manque évident de punition juste. On peut trouver légitime la punition finale de Death Proof, mais il faut alors chercher sa légitimité dans une première partie sans liens, en faire dés lors quelque chose d'un peu artificiel. Seul le spectateur pouvait apprécier moralement cette punition. Problème si on se réfère <em>au monde</em> narratif. Dans le monde de Death Proof, la punition finale n'est pas tellement juste. On vous renvoie à notre critique. Et pourtant la jouissance existe, elle constitue même l'autre versant de Death Proof. Haneke est plus stricte. Funny Games est avant tout la longue expiation d'un spectateur qui a fait vœux de contrat.</p>
<p style="text-align:justify;">Concernant le Funny Games U.S, que nous n'avions pas vu au moment de la publication de ce texte sur l'ancien <em>Retour Sur</em>, le film est un copier-coller de l'original.  Navrant car son fameux suffixe n'a vraisemblablement pas inspiré Haneke qu'on voyait mal se prêter au jeu de la copie. Sauf que.<br />
Sauf que son Funny Games s'est toujours adressé au cinéma américain, le premier à avoir déresponsabilisé son spectateur, notamment via l'écriture scénaristique qui y est enseigné. L'idée qu'une bonne blague peut faire oublier un crime.<br />
On comprend alors la démarche, pas niaise, d'expédier une copie outre-Atlantique. D'autant que rien dans la mise en scène <em>U.S.</em> ne trompe un affaiblissement du propos, elle demeure sèche, même dans ces plans-séquences.</p>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[71 fragmentos de una cronología del azar]]></title>
<link>http://xfar.wordpress.com/?p=328</link>
<pubDate>Sun, 13 Jul 2008 16:15:25 +0000</pubDate>
<dc:creator>xfar</dc:creator>
<guid>http://xfar.wordpress.com/?p=328</guid>
<description><![CDATA[Atreviu-vos&#8230;&#8230;.
 

 


Direcció i guió: Michael Haneke.
Països: Àustria i  Alemany]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p>Atreviu-vos.......</p>
<p> </p>
<p><span style='text-align:center; display: block;'><object width='425' height='350'><param name='movie' value='http://www.youtube.com/v/8ynKYObQ3GE'></param><param name='wmode' value='transparent'></param><embed src='http://www.youtube.com/v/8ynKYObQ3GE&rel=0' type='application/x-shockwave-flash' wmode='transparent' width='425' height='350'></embed></object></span></p>
<p> </p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span style="font-size:small;"><span style="font-family:Times New Roman;"><strong></strong></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span style="font-size:small;"><span style="font-family:Times New Roman;"><strong></strong></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span style="font-size:small;"><span style="font-family:Times New Roman;"><strong><span lang="CA">Direcció i guió:</span></strong><span lang="CA"> Michael Haneke.<strong></strong></span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span style="font-size:small;"><span style="font-family:Times New Roman;"><strong><span lang="CA">Països:</span></strong><span lang="CA"> Àustria i <span> </span>Alemanya.</span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span style="font-size:small;"><span style="font-family:Times New Roman;"><strong><span lang="CA">Any:</span></strong><span lang="CA"> 1994.</span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span style="font-size:small;"><span style="font-family:Times New Roman;"><strong><span lang="CA">Durada: </span></strong><span lang="CA">95 min.</span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><strong><span lang="CA"><span style="font-size:small;font-family:Times New Roman;">Gènere:</span></span></strong></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span style="font-size:small;"><span style="font-family:Times New Roman;"><strong><span lang="CA">Intèrprets:</span></strong><span lang="CA"> Gabriel Cosmin Urdes, Lukas Miko, Otto Grünmandl, Anne Bennent, Udo Samel, Branko Samarovski, Claudia Martini, Georg Friedrich y Klaus Händl</span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span style="font-size:small;"><span style="font-family:Times New Roman;"><strong><span lang="CA">Producció:</span></strong><span lang="CA"> Veit Heiduschka</span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span style="font-size:small;"><span style="font-family:Times New Roman;"><strong><span lang="CA">Fotografia:</span></strong><span lang="CA"> Christian Berger</span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span style="font-size:small;"><span style="font-family:Times New Roman;"><strong><span lang="CA">Muntatge:</span></strong><span lang="CA"> Marie Homolkova</span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span style="font-size:small;"><span style="font-family:Times New Roman;"><strong><span lang="CA">Disseny de producció:</span></strong><span lang="CA"> Christoph Kanter.</span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span style="font-size:small;"><span style="font-family:Times New Roman;"><strong><span lang="CA">Vestuari:</span></strong><span lang="CA"> Erika Navas</span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><em><span lang="CA"><span style="font-size:small;"><span style="font-family:Times New Roman;">Premis: Sitges 1994: Pel·lícula i Guió</span></span></span></em></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span lang="CA"><span style="font-size:small;font-family:Times New Roman;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span lang="CA"><span style="font-size:small;font-family:Times New Roman;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span lang="CA"><span style="font-size:small;"><span style="font-family:Times New Roman;">Un noi copeja amb la seva pala de <em>pingpong</em> les pilotes que va enviant-li una màquina sense parar durant tres minuts. El pla és fix, el noi, la seva pala i una xarxa mal col·locada. I la màquina escopint pilotes blanques. Ja està: tres minuts que semblen 20. I tres minuts que posteriorment mostraran com el mateix noi comet tres assassinats en un banc, amb una càmera que el seguirà sempre sense ensenyar el que passa fora de l’enfoc del mateix nano i la seva acció. De nou tres minuts, però tres minuts que semblan un de sol. El <em>Haneke</em> dilata i contrau el temps i certifica la seva capacitat per transgredir les normes de la lògica narrativa, proporcionant a l’espectador 71 fragments d’una realitat que són varies –tantes com possibles espectadors de la mateixa hi podrien haver-, i que conflueixen<span>  </span>a una de sola, que és l’única concessió que pertany a la narrativa cinematogràfica que es permet el director de fer perquè sinó fos així no existiria com a pel·lícula. Tot plegat una mirada al dia a dia des de l’òptica del fora de camp i la descontextualització primera per arribar a la contextualització segona, una contextualització que no agrada per la seva cruesa i per exigir de la nostra reflexió <em>a posteriori. <span> Un... dos... tres minuts. Heu vist res més angoixant?</span></em></span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span lang="CA"><span style="font-size:small;font-family:Times New Roman;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span lang="CA"><span style="font-size:small;font-family:Times New Roman;">L’abandó del sentit, primer, del concepte de la catarsi col·lectiva -que provoca qualsevol espectacle que funcioni per ser observat per molts- per arribar a la catarsi personal, no compartida, aquella que prové de la reflexió pura i dura sense contrast amb la de ningú altre. L’espectador de les pel·lícules del <em>Michael Haneke</em> pot acabar renegant del que veu precisament per trobar-se sol i desemparat davant la imatge que no existeix tant com a motor d’una determinada narrativa cinematogràfica com la coneixem en la seva vessant més habitual, sinó que existeix com a pretext per a intuir el que hi passa fora d’ella, més enllà de l’enquadrament de l’objectiu de la càmera. Per insinuar el que de debó és important. L’espectador contempla escenes llargues com les que observaria al seu dia a dia i el cinema deixa de ser un instrument d’entreteniment o d’informació per passar a ser un element més que pertany a la nostra manera de veure la realitat, de la nostra rutinària i poc emocionant manera d’observar els fets que ens envolten. El rebuig primer de l’espectador és, doncs, més que evident: no pretén anar al cinema a veure allò que veu des del sofà de casa seva o de camí de la feina, pretén que el cinema reconstrueixi un fil narratiu perquè ell pugui ser partícip passiu del que se li mostra. I pretén un punt de vista, un reflexió que pugui ser rebatuda o criticada. Amb el <em>Haneke</em> desapareix la participació passiva i el que mostra no deixa de ser una de les moltes realitats que qualsevol de nosaltres podria decidir observar, amb la diferència que aquí que escull és el realitzador. I a més, no rep una explicació ni una conclusió que validin una possible reacció –favorable o desfavorable-, un fet al que no està acostumat i que pot arribar a irritar-lo. El que observarà aquí l’espectador serà una escena determinada amb el mateix <em>tempo</em> que marcaria la pròpia realitat que qualsevol de nosaltres observés dins el seu dia a dia. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span lang="CA"><span style="font-size:small;font-family:Times New Roman;">Però el que interessa és el que passa a les altres cares de la realitat, les altres mirades, les què el seu cinema només insinua. El que succeeix <em>fora de camp</em>. Aquí el <em>Haneke</em> obliga a (re)construir i l’espectador deixa de ser passiu i li cal fer l’esforç d’anar col·locant les peces d’allò que o bé no es mostra o bé s’insinua, o no tindrà resultats i el trencaclosques restarà sense resposta. I és en aquest procés on apareix la incomoditat, primer perquè no s’espera del cinema que hagis de fer tal esforç i segon perquè pot ser irritant reconèixer que el que es veu a la pantalla no és més que el que ha decidit un altre que s’ha de veure, quan el que semblaria interessant quedaria fora d’aquest pla. Es dona a l’espectador aquella informació que aparentment no necessita saber, però que és a la realitat la que tindria. El cinema del <em>Haneke</em> deixa de construir una història i fa que l’espectador no comprengui el que s’espera d’ell i necessiti reflexionar sobre el que ha vist, que a més no li resultarà gens agradable. I finalment no rebrà una conclusió clara.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span lang="CA"><span style="font-size:small;font-family:Times New Roman;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span lang="CA"><span style="font-size:small;font-family:Times New Roman;">Els <strong><em>71 fragments d’una cronologia de l’atzar</em></strong>, com <strong><em>Caché</em></strong> o <strong><em>Funny Games</em></strong>, desperten sensacions contradictòries i culpabilitats a l’espectador. I en relació a la primera, ho fa perquè ens deixa mirar pel forat d’un pany el que és previ i paral·lel als fets que qualsevol altra cinta faria protagonista de la seva estructura narrativa. Se’ns mostren totes aquelles persones relacionades amb el que serà el desenllaç del motiu aparent de tot el que s’explica i la seva vida dins l’ordre que ens condiciona a tots. I observem com diferents personatges de diferents classes socials, amb diferents feines i diferents problemàtiques van engegant com poden els seus respectius dies i solventen –també com poden- els seus problemes, i de vegades no de la manera que ens agradaria. I no entenem la mirada perquè busquem sempre, com a públic, el que estem acostumats a rebre del cinema: un determinat ritme narratiu i l’elisió d’allò que no cal explicar perquè alenteix tot el procés. I , és clar, busquem sempre el fet compartit que en teoria vehicularia tota la història i ens permetria el comentari comú, perquè es pot comentar el que s’explicita, però no tant el que un s’ha imaginat o ha percebut que es volia transmetre. En comptes d’això anem entrant dins els trossets de les vides d’una sèrie de persones igual que entrem a l’explicació de les notícies quan veiem la televisió, però amb tota aquella informació que allà no se’ns mostra perquè no ens cal saber-la, tal i com decideix l’actualitat informativa. Així, els telenotícies ens diuen el què ha passat mentre que el <em>Haneke</em> ens omple els buits dels fets que fan que existeixi la notícia en sí mateixa. I com aquests fets no semblen rellevants en aparença i no ens interessen tendim a sentir-nos enganyats, quan el que ens mostra és més aprop que mai del que necessitem saber si realment volem saber què ha passat. I encara ens podem sentir més enganyats quan tampoc s’explica el motiu de tota la història o una determinada opinió.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span lang="CA"><span style="font-size:small;font-family:Times New Roman;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin:0;"><span lang="CA"><span style="font-size:small;font-family:Times New Roman;">I és en aquest últim punt on rau tota la càrrega, la més dura, del missatge del <em>Haneke</em>. Els que ens explica, descontextualitzat al seu inici, sense mostrar el que sembla que sigui necessari mostrar, amb constants el·lipsis temporals i talls –fragments- que passen indiscriminadament l’un després de l’altre acaba expressant el sense sentit de les accions més estranyes, depravades o injustes mogudes per l’atzar de trobar-se a un lloc determinat i a unes circumstàncies determinades. La no explicació, a més, de les causes de l’actuació dels personatges fan que l’espectador hagi de pensar a buscar-les amb el que se li ha mostrat, i aleshores queda perplex en veure que el que se li ha mostrat pertany al que seria més aviat incomprensible. I la mostració d’escenes tant senzilles com dos joves jugant al <em>mikado</em> mentre decideixen què s’hi juguen, o la història d’un matrimoni que no passa pel seu millor moment i prova de sortir-se’n amb l’adopció de dues criatures, la segona en no quedar contents del resultat de la primera com si aquesta hagués estat un mal experiment o un joguet defectuós, passa a ser no només important sinó necessària per entendre que ens movem dins la preocupant i atzarosa esfera del que no es pot controlar perquè no té més sentit que el simple fet d’existir, amb la preocupació obvia de recordar-nos a cada moment que si existeix és perquè nosaltres així l’hem creada i som partícips d’ella. O si més no, que actuem de vegades de formes que com a mínim serien sospitoses, o deutores de la desesperació i l’egoisme i la manca de reflexió. És la por a sentir-nos responsables de viure a una societat que contempla, mentre sopa, llegeix o practica sexe les escenes més vils i reprovables a una caixa quadrada que “informa” dels successos rellevants del dia, i que no deixa de ser només una mirada a un fet determinat i al seu desenllaç, sense més necessitat que la de ser informativa. Sense fer-nos reflexionar, com ho fa el <em>Haneke</em> amb les seves pel·lícules. </span></span></p>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[I trailer dei migliori film in uscita - 11/7]]></title>
<link>http://gegio.wordpress.com/?p=752</link>
<pubDate>Fri, 11 Jul 2008 07:30:04 +0000</pubDate>
<dc:creator>agegiofilm</dc:creator>
<guid>http://gegio.wordpress.com/?p=752</guid>
<description><![CDATA[Questi i trailer dei film in uscita a mio parere più  interessanti, con le schede di Filmtv, la mia]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p>Questi i trailer dei film in uscita a mio parere più  interessanti, con le schede di <a href="http://www.film.tv.it/">Filmtv</a>, la mia rivista preferita.</p>
<p>L'ultimo trailer uscito è l'ennesimo di <a href="http://www.film.tv.it/scheda.php/film/38594/x-files-voglio-crederci/">X-Files - Voglio crederci</a>:</p>
<p><span style='text-align:center; display: block;'><object width='425' height='350'><param name='movie' value='http://www.youtube.com/v/CH9jO1Pb430'></param><param name='wmode' value='transparent'></param><embed src='http://www.youtube.com/v/CH9jO1Pb430&rel=0' type='application/x-shockwave-flash' wmode='transparent' width='425' height='350'></embed></object></span></p>
<p>L'unico film degno di nota è il remake di <a href="http://www.film.tv.it/scheda.php/film/38551/funny-games-u.s./">Funny games (U.S.)</a> di Haneke, lo stesso regista dell'originale:</p>
<p><span style='text-align:center; display: block;'><object width='425' height='350'><param name='movie' value='http://www.youtube.com/v/1mj2zsNfUg0'></param><param name='wmode' value='transparent'></param><embed src='http://www.youtube.com/v/1mj2zsNfUg0&rel=0' type='application/x-shockwave-flash' wmode='transparent' width='425' height='350'></embed></object></span></p>
<p>In dvd invece mi sembra non ci siano uscite...segnalatemeli voi, il circuito dei videonoleggio è difficile da seguire...</p>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[[DVDRip] Funny Games (1997), descarga directa]]></title>
<link>http://trencavel.wordpress.com/?p=178</link>
<pubDate>Thu, 10 Jul 2008 14:50:58 +0000</pubDate>
<dc:creator>trencavel</dc:creator>
<guid>http://trencavel.wordpress.com/?p=178</guid>
<description><![CDATA[
Año: 1997
País: Austria
Duración: 108 min
Director: Michael Haneke
Productora: Wega-Film
Reparto]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p><img class="aligncenter" src="http://cine.danifs.com/wp-content/uploads/2007/06/funny-games2.JPG" alt="" width="284" height="390" /></p>
<p><strong>Año: </strong>1997<br />
<strong>País</strong>: Austria<span class="textocentralpresentacion"><strong><br />
Duración</strong>: 108 min</span><strong><br />
</strong><span class="textocentralpresentacion"><strong>Director</strong>: Michael Haneke</span><span class="textocentralpresentacion"><strong><br />
Productora</strong>: </span>Wega-Film<br />
<strong>Reparto: </strong>Susanne Lothar,  Ulrich Mühe,  Arno Frisch,  Frnak Giering,  Stefan Clapczynski,  Doris Kunstmann<br />
<strong>Género:</strong> Thriller<br />
<strong>Sinapsis</strong>: <em>Acaban de empezar las vacaciones. Anna, Georg y su joven hijo Georgie parten para su bonita casa a orillas del lago. Fred y Eva, sus vecinos, han llegado antes que ellos. Las dos parejas quedan para una partida de golf al día siguiente. Hace buen tiempo. Mientras padre e hijo tratan de colocar los aparejos del velero, Anna prepara la cena. De repente aparece Peter, un joven muy educado, huésped de los vecinos, que viene a pedir que le preste algunos huevos porque a Eva no le queda ninguno. Anna se apresura a dárselos, cuando de pronto se pregunta cómo ha podido entrar Peter en la casa. El joven le explica que Fred le ha enseñado un agujero que había en la cerca…</em></p>
<p>Hace tiempo que escribí <a href="http://trencavel.wordpress.com/2008/04/08/la-critica-de-funny-games/">mi crítica</a> sobre esta película, y como acaba de salir la versión americana he pensado que vendría bien mostraros la original, la buena, la que deberíamos ver todos antes de ver la copia. Porque se trata de eso, la nueva Funny Games es lo mismo pero con actores americanos, mismos planos, mismos diálogos, mismo todo.</p>
<p>De modo que <a href="http://foro.elosohormiguero.es/viewtopic.php?f=32&#38;t=1217">aquí </a><a href="http://foro.elosohormiguero.es/viewtopic.php?f=32&#38;t=1217">,en el oso hormiguero</a> podréis conseguir la versión austriaca de Michael Haneke, disfrutarla y rechazad imitaciones.</p>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Wenn die Fernbedienung verschwindet]]></title>
<link>http://frischmax.wordpress.com/?p=138</link>
<pubDate>Wed, 09 Jul 2008 13:41:13 +0000</pubDate>
<dc:creator>frischmax</dc:creator>
<guid>http://frischmax.wordpress.com/?p=138</guid>
<description><![CDATA[Wir leben schon in einer arg bequemen Zeit. Die Automatisierung des Alltags ist weit fortgeschritten]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align:justify;"><a href="http://frischmax.files.wordpress.com/2008/07/funny2.jpg"><img class="alignleft size-full wp-image-139" src="http://frischmax.wordpress.com/files/2008/07/funny2.jpg" alt="" width="200" height="180" /></a>Wir leben schon in einer arg bequemen Zeit. Die Automatisierung des Alltags ist weit fortgeschritten, vom elektrischen, programmierbaren Rolladenheber über ferngesteuerte Küchenherde bishin zu Kühlschränken, die selbst nachbestellen, wenn die Vorräte zur Neige gehen. An andere bequeme Hilfsmittel im Haushalt haben wir uns schon so gewöhnt, dass sie gar nicht mehr als solche auffallen: Wer macht sich schon Gedanken über die Fernbedienung, mit der jeden Tag stundenlang die Bilderflut des Fernsehens dirigiert wird? Vielleicht hat sich Michale Haneke auch darüber Gedanken gemacht, als er 1997 <a href="http://german.imdb.com/media/rm1923191296/tt0119167" target="_blank">"Funny Games"</a> drehte.</p>
<p style="text-align:justify;">Es gibt jetzt, ziemlich genau zehn Jahre später, auch ein Remake "auf amerikanisch", vom selben Regisseur, mit dem gleichen Drehbuch, das im Großen und Ganzen auch etwa genau so gut ist wie das Original. Ich möchte hier aber auf die Urversion Bezug nehmen, die zumindest für des Deutschen mächtige Zuschauer meiner Meinung nach atmosphärisch dichter herüberkommt als die <a href="http://de.wikipedia.org/wiki/Funny_Games_U.S." target="_blank">Neuverfilmung</a>. Dazu aber später mehr.</p>
<p style="text-align:justify;">Der Plot des Films ist schnell erzählt (Achtung, Spoiler!) und liest sich nicht einmal besonders spannend oder innovativ: Eine spießige Mutter-Vater-Kind-Familie macht Urlaub in ihrem Ferienhaus am See. Kurz nach der Ankunft tauchen zwei unheimlich (und das ist wörtlich zu nehmen) nette junge Männer auf, die sich ganz plötzlich als sadistische Psychopathen entpuppen. Sie terrorisieren die Familie mit kleinen aber dafür umso heftiger wirkenden Schritten, verschiedenen "Spielen" und Wetten, in die Katastrophe. Dabei ist der Kampf ums Überleben, das tatsächlich von Anfang an von den Verbrechern nicht vorgesehen ist, letzten Endes aussichtlos: Die Familie überlebt nicht, auch wenn sie sich nach Kräften wehrt.</p>
<p style="text-align:justify;">Interessant und meiner Meinung nach wahnsinnig gut machen den Film die Details der Umsetzung: Das Familienidyll wird durch die überzeugenden Darsteller Ulrich Mühe und Susanne Lothar sehr plastisch umgesetzt. Es wirkt einfach echt und nachvollziehbar als die nette Hausfrau Anne dem ebenfalls netten und noch nicht auffälligen Psychopathen Eier borgt, als dieser vorgibt, sie für die <a href="http://frischmax.files.wordpress.com/2008/07/funny1.jpg"><img class="alignright size-full wp-image-141" src="http://frischmax.wordpress.com/files/2008/07/funny1.jpg" alt="" width="200" height="180" /></a>Nachbarn zu holen. Bald darauf steht der aufdringlich freundliche Mann schon wieder in der Küche; er hat die Eier fallen gelassen und möchte schon wieder welche - auch diesen Wunsch erfüllt Anne nach kurzem Zögern, wenn auch leicht irritiert als sie vom Fremden darauf hingewiesen wird, dass sie ja noch welche habe. Langsam aber sicher kommt das Psychospiel in Gang, denn mit einem Mal steht schon der zweite, ganz in Weiß gekleidete Herr im Haus. Der Zuschauer muss hilflos mit ansehen, wie die nette Familie den irgendwie seltsamen Psychopathen ins Garn geht - denn bis zum Auftauchen des Zweiten hätte es noch die ein oder andere Chance gegeben. Doch als sich der hinzugekommene Hausherr endlich dazu durchringt, die lächelnden Männer rauszuschmeißen ist es zu spät: Fast nebenbei bricht Paul (Arno Frisch) ihm mit einem Golfschläger und ihn jenem liebenswerten österreichischen Dialekt das Bein. Die Spirale der Gewalt dreht sich von da an unaufhörlich weiter. Das Besondere ist, dass die psychische Gewalt das wirklich Grauenvolle ist. Immer wieder möchte man beim Zusehen den Akteuren zurufen: "Tu's nicht! Geh' weg!". Immer wieder will man wegsehen, was so einfach dann doch nicht ist - der Voyeurismus ist schließlich ein Grundzug unserer Gesellschaft. Immer wieder wünscht man sich die Fernbedienung - doch die ist nicht da. Der Zuschauer ist dem Geschehen hilflos ausgeliefert.</p>
<p style="text-align:justify;">Die Flucht- und Auflehnungsversuche der Familie wirken echt. Sehr oft versuchen Anna und Georg sich den Spielchen der beiden Psychopathen zu verweigern, noch öfter Scheitern Fluchtversuche. Hoffnung keimt auf, als der kleine Georg entkommt und zum Nachbarhaus rennt. Doch die Bekannten, ebenfalls ein Drei-Personen-Haushalt, sind tot - das kranke Duo scheint schon länger auf seiner Tournee des Sadismus zu sein. Schließlich wird der Junge eingefangen und es kommt zum provokativsten und krassesten Moment des Films: Mit "Ene, Mene, Miste" zählen Peter und Paul aus, wer jetzt sterben soll: Es ist der Junge. Mit einem Gewehr wird er erschossen und diese Szene dürfte das FSK-18-Siegel erklären - allerdings ist die Tat selbs nicht zu sehen, da die Kamera Peter beim Brotschmieren zeigt - wie makaber und zugleich banal.</p>
<p style="text-align:justify;"><a href="http://frischmax.files.wordpress.com/2008/07/funny3.jpg"><img class="alignleft size-full wp-image-142" src="http://frischmax.wordpress.com/files/2008/07/funny3.jpg" alt="" width="200" height="180" /></a>Die Eltern sind ob dieses Vorfalls psychotisch, geschockt und geben über Minuten hinweg alles auf - die Kamera hält drauf. Quälend lange spielen Urlrich Mühe und Susanne Lothar das Ehepaar, das fast alles verloren hat so wahnsinnig real - es kostet Übewindung, nicht abzuschalten. Doch plötzlich scheint der Horror vorbei zu sein; Peter und Paul sind fort und schließlich wagt Anna einen Fluchtversuch. Doch alle Ferienhäuser in der Nachbarschaft sind verlassen, und sie versteckt sich vor dem ersten vorbeifahrenden Auto - die Verbrecher könnten ja drin sein. Erst beim Zweiten springt sie aus der Deckung und - man ahnt es - geht dem Duo ins Netz. Resignation, Verzweilfung und Ohnmacht kann man Anna und Georg jetzt aus jedem Gesichtsaudruck, jeder Bewegung ablesen. Und trotzdem: Als die nach wie vor grausam höflichen Irren einmal unachtsam werden, greift die Mutter zum Gewehr und erschießt den Mörder ihres Sohnes. Doch diese Wendung, die gibt es in der Realität nicht oft - entspricht sie doch einem Wegschalten beim Fernsehen. Und so greift Paul zu einer Fernbedienung, denn er hat diese Option im Gegensatz zum Ehepaar und dem gelähmten Zuschauer, und spult zurück. Nun nimmt das Drama den richtigen, absoluten und konsequenten Verlauf: Georg stirbt durch das Gewehr und die Psychopathen fahren mit Anna auf den See, wo sie vor Ablauf der Galgenfrist versenkt wird. Kurze Zeit später klingeln Paul und Peter an einer Haustür.</p>
<p style="text-align:justify;"><span style='text-align:center; display: block;'><object width='425' height='350'><param name='movie' value='http://www.youtube.com/v/NaGaKQxQ9t8'></param><param name='wmode' value='transparent'></param><embed src='http://www.youtube.com/v/NaGaKQxQ9t8&rel=0' type='application/x-shockwave-flash' wmode='transparent' width='425' height='350'></embed></object></span></p>
<p style="text-align:justify;">Dieser Film ist grandios. Führt er doch all das vor, was in unserer Zeit entweder nicht existiert oder zu den schlimmsten Alprätrumen gehört: Kontrollverlust. Totaler Kontrollverust. Bei "Funny Games" wird dem Zuschauereinerseits nichts erspart und andererseits doch nicht alles gezeigt. Nichts liegt jedoch in den Händen des Betrachters, nicht einmal in denen der terrorisierten Familie. Für mich offenbart sich in Hanekes Werk vor allem Kritik an unserem Umgang mit Medien, aber auch Kritik am System insgesamt. Beinahe hönisch zeigt die Kamera die verheulten Gesichter, den Zerfall der Protagonisten. Und gerade nicht gezeigt werden genau jene Momente, die zwar offiziell viele ekelhaft und barbarisch findet, insgeheim aber auch viele sehen wollen: Die Momente, in denen Blut fließt. Doch der Film zeigt sie nicht und überlässt sie der Fantasie des Betrachters. Und die ist, das ist auch auf Gesellschaft und Medien zurückzuführen, sehr wohl dazu fähig die Dinge darzustellen, bei denen wir angeblich immer wegschalten.</p>
<p style="text-align:justify;"><span style='text-align:center; display: block;'><object width='425' height='350'><param name='movie' value='http://www.youtube.com/v/OQrBhHybTTw'></param><param name='wmode' value='transparent'></param><embed src='http://www.youtube.com/v/OQrBhHybTTw&rel=0' type='application/x-shockwave-flash' wmode='transparent' width='425' height='350'></embed></object></span></p>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Michael Haneke regresa a sus "Funny Games"]]></title>
<link>http://sinfuturoysinunduro.wordpress.com/?p=1687</link>
<pubDate>Fri, 04 Jul 2008 14:31:42 +0000</pubDate>
<dc:creator>soulinake</dc:creator>
<guid>http://sinfuturoysinunduro.wordpress.com/?p=1687</guid>
<description><![CDATA[Once años después de que Michael Haneke rodase &#8220;Funny Games&#8221; (1997), el director austr]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align:justify;">Once años después de que <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Michael_Haneke" target="_blank"><strong>Michael Haneke</strong></a> rodase "<a href="http://www.filmaffinity.com/es/film315125.html" target="_blank"><strong>Funny Games</strong></a>" (1997), el director austriaco revisita su <img class="alignright size-full wp-image-1688" src="http://sinfuturoysinunduro.wordpress.com/files/2008/07/funny_games.jpg" alt="" width="295" height="443" />propia película en un <a href="http://wwws.warnerbros.es/funnygames/" target="_blank"><strong>remake</strong></a> que copia en su totalidad la cinta original.</p>
<p style="text-align:justify;">La intención de Haneke al hacer una copia 100% idéntica de "Funny Games" pero en inglés y con actores anglosajones es darle una difusión a la historia que no tuvo la primera película, rodada en Austria y en alemán, lo que hizo que se convirtiese en una cinta de culto muy poco conocida para el gran público, sobre todo estadounidense.</p>
<p style="text-align:justify;">Para este remake Haneke cuenta con <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Naomi_Watts" target="_blank"><strong>Naomi Watts</strong></a>, <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Tim_Roth" target="_blank"><strong>Tim Roth</strong></a> y <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Michael_Pitt" target="_blank"><strong>Michael Pitt</strong></a> para contar la misma historia:  una típica familia feliz de vacaciones recibe la visita inesperada de dos jóvenes que convierten su idilio en un terrorífico y brutal juego por la supervivencia.</p>
<p style="text-align:justify;">Al igual que en la original, con esta película Michale Haneke quiere denunciar la violencia consumista de ciertos tipos de películas y cómo ésta es aceptada acríticamente por el espectador que se convierte, así, en cómplice de lo que está sucediendo.</p>
<p style="text-align:justify;">Frente a ese tipo de violencia, Haneke contrapone otra igualmente brutal pero mucho más realista; y al realizarla en EE.UU. y con actores anglosajones, pretende hacerl reflexionar a los espectadores estadounidenses sobre su papel en otro tipo de películas donde la violencia es totalmente aceptada.</p>
<p style="text-align:justify;"><span style='text-align:center; display: block;'><object width='425' height='350'><param name='movie' value='http://www.youtube.com/v/76MHAr4_2Jg'></param><param name='wmode' value='transparent'></param><embed src='http://www.youtube.com/v/76MHAr4_2Jg&rel=0' type='application/x-shockwave-flash' wmode='transparent' width='425' height='350'></embed></object></span></p>
<p style="text-align:justify;"><strong>Fragmento de la película original (en alemán subtitulado en inglés).</strong></p>
<p style="text-align:justify;"><!--more--><span style='text-align:center; display: block;'><object width='425' height='350'><param name='movie' value='http://www.youtube.com/v/pdplHwx3q7M'></param><param name='wmode' value='transparent'></param><embed src='http://www.youtube.com/v/pdplHwx3q7M&rel=0' type='application/x-shockwave-flash' wmode='transparent' width='425' height='350'></embed></object></span></p>
<p style="text-align:justify;"><strong>Entrevista a Michael Haneke.</strong></p>
<p style="text-align:justify;"><span style='text-align:center; display: block;'><object width='425' height='350'><param name='movie' value='http://www.youtube.com/v/G8-z8FUhIKg'></param><param name='wmode' value='transparent'></param><embed src='http://www.youtube.com/v/G8-z8FUhIKg&rel=0' type='application/x-shockwave-flash' wmode='transparent' width='425' height='350'></embed></object></span></p>
<p><span style='text-align:center; display: block;'><object width='425' height='350'><param name='movie' value='http://www.youtube.com/v/gb4CNjn7nf0'></param><param name='wmode' value='transparent'></param><embed src='http://www.youtube.com/v/gb4CNjn7nf0&rel=0' type='application/x-shockwave-flash' wmode='transparent' width='425' height='350'></embed></object></span></p>
<p style="text-align:justify;">
<p style="text-align:justify;">
<p style="text-align:justify;">
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Funny Games]]></title>
<link>http://elbidimensional.wordpress.com/?p=49</link>
<pubDate>Fri, 04 Jul 2008 11:40:47 +0000</pubDate>
<dc:creator>J. Pablo</dc:creator>
<guid>http://elbidimensional.wordpress.com/?p=49</guid>
<description><![CDATA[No soy un gran aficionado a los remakes, sobre todo cuando conozco la obra original, pero cuando no ]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p><img class="alignleft" src="http://img.photobucket.com/albums/v726/kyo_jp/funnypost.jpg" alt="Cartel 2" />No soy un gran aficionado a los remakes, sobre todo cuando conozco la obra original, pero cuando no la conoces, estos refritos cinematográficos sirven para descubrir, a menudo, alguna buena película que no viste cuando se estrenó. Es el caso de <strong>Funny Games</strong>, del director alemán <a href="http://www.imdb.com/name/nm0359734/"><strong>Michael Haneke</strong></a>, que decidió volverla a hacer, esta vez con actores americanos, diez años después de la original. Teniendo en cuenta que en 1997 mi edad me hacía ver películas como Independence Day (que me sigue haciendo gracia a día de hoy, que le vamos a hacer), aquella película no la llegué a conocer. Juzgando la versión de 2007 sin tener en cuenta su versión anterior, me ha parecido una buena película, que muestra hasta que punto la simpleza del ser humano puede ser mucho más aterradora que cualquier monstruo construido con efectitos y 3D Studio. Funny Games es una película que, sobre todo, transmite al espectador una sensación total de inseguridad, al ver como una situación aparentemente inocente puede acabar convirtiéndose en un infierno.</p>
<p><!--more--></p>
<p>A nivel técnico la película tiene grandes aciertos, aunque cuando estos aciertos se reiteran hasta la saciedad se convierten en errores. Haneke juega a insinuar, en casi ningún momento vemos ninguna escena violenta explícita, todo se deja caer, o simplemente deja que el sonido nos cuente lo que ocurre mientras la cámara se sitúa fuera de acción. Este recurso en determinadas escenas es muy bueno, en otras, como una en la que <a href="http://www.imdb.com/name/nm0915208/"><strong>Naomi Watts</strong></a> busca unos alicates, totalmente innecesario. Haneke, en un intento de ser lo más realista posible, usa planos secuencias muy largos, tan largos que se llegan a ser pesados pese al verosimilitud que transmiten. Destaca también la ausencia de banda sonora, y esta ausencia provoca, precisamente, una mayor sensación de agobio, puesto que los gritos, golpes, ocasionales disparos y demás estruendos, así como los silencios, provocan que el espectador llegue a agobiarse.</p>
<p>A nivel interpretativo, Naomi Watts realiza un buen papel de víctima, <a href="http://www.imdb.com/name/nm0000619/"><strong>Tim Roth</strong></a> también, aunque los verdaderos protagonistas son <a href="http://www.imdb.com/name/nm0685856/"><strong>Michael Pitt</strong></a> y <a href="http://www.imdb.com/name/nm1227232/"><strong>Brody Corbet</strong></a>, que consiguen que dos pijos con flequillo americanos acojonen como ellos solos. El niño no lo hace especialmente mal, pero por suerte no tiene mucha presencia en pantalla, por lo que no se hace especialemente insoportable ni molesta al desarrollo de la película. Algo parecido sucede con el perro.</p>
<p>En conclusión, Funny Games es una forma diferente de pasar un mal rato en el buen sentido. Trata la temática de los psico-killer desde una perspectiva mucho más cercana y creible que otras producciones, y eso es lo que llega a acongojar al espectador, que cualquier chaval aparantemente normal puede convertir tu vida en un infierno en un momento y destruir todo tu universo. Por suete todo ello está bien narrado, lo que evita que la película se haga pesada. Como nota negativa, odio que los personajes hablen a cámara cuando no es una comedia, incluso en las comedias me chirría, pero esos momentos tienen un pase al lado del absurdo momento rewind cuando va llegando el final de la película, que aunque está bien porque juega con el espectador es un recurso bastante tramposo. Pero pese a todo, es una película muy recomendable ahora que llegan meses cargados de cine pachanguero, puesto que entretiene, no es lo de siempre y, por suerte, tampoco es una gafapastada.</p>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Estrenos 4 de julio]]></title>
<link>http://celuloidesensujugo.wordpress.com/?p=346</link>
<pubDate>Fri, 04 Jul 2008 11:36:02 +0000</pubDate>
<dc:creator>Pablo</dc:creator>
<guid>http://celuloidesensujugo.wordpress.com/?p=346</guid>
<description><![CDATA[Fecha emblemática en USA, sin mayor trascendencia para nosotros, y más si atendemos a un cartelera]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p>Fecha emblemática en USA, sin mayor trascendencia para nosotros, y más si atendemos a un cartelera todavía raquítica, aunque algo animada por un par de fichajes:</p>
<p><strong>-<em>Las crónicas de Narnia: El príncipe Caspian</em>:</strong> llamada a arrasar en la taquilla, sobre todo en un momento en el que apenas tiene competencia; la secuela de <em>La bruja, el león y el armario</em> viene con más de lo mismo, con un bien gestionado paquete de aventuras, héroes, villanos y efectos especiales, pasado por el filtro adecuado para que pueda disfrutarla toda la familia; está por ver si mantiene el tono de la primera parte o se conforma con ser una mera continuación con la que seguir haciendo caja; los pequeños darán mucha guerra en casa por ir a verla.</p>
<p><strong>-<em>Funny games</em>:</strong> mala noticia la simple existencia de esta película; quizás peco de drástico, pero ¿se puede saber qué aporta una adaptación copiada plano por plano, sólo que rodada con otros actores, y en inglés, más allá de llenarse los bolsillos y darte a conocer en USA?; pues eso; la primera <em>Funny Games</em> de Michael Haneke era una interesante y, sobre todo, inquietante reflexión sobre la violencia que dejaba muy, muy mal cuerpo; esto de ahora es venderse al dólar.</p>
<p><strong>-<em>Aliento</em>:</strong> Kim Ki-Duk no es un señor muy conocido, pero ha parido alguna que otra gran película, siempre dentro de su tono intimista, como <em>Hierro 3</em>; cierto: hace falta aguante para ver sus películas (por lentas, preciosistas, etc).</p>
<p><strong>-<em>El viaje de nuestra vida</em>:</strong> Joan Allen, Jessica Lange y Kathy Bates como tres patas para un banco en una de esas películas de mujeres que, muy de vez en cuando, se marca Hollywood (a lo <em>Telma y Louise</em> o <em>Tomates verdes fritos</em>).</p>
<p><strong>-<em>Oh, Jerusalén</em>:</strong> drama histórico, multi-producción europea, difícil de prever si vale la pena (?).</p>
<p><strong>-<em>Satanás</em>:</strong> otro tanto puede decirse de esta cinta mejicano-colombiana.</p>
<p><strong>-<em>Cómo cocinar tu vida</em>:</strong> docu alemán sobre un maestro zen.</p>
<p><strong>-<em>El visitante de invierno</em>:</strong> una de terror... hispano-argentina.</p>
<p><strong>-<em>Bienvenido a Farewell-Gutmann</em>:</strong> título que no pasará a la historia para la enésima españolada.</p>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Funny Games]]></title>
<link>http://xfar.wordpress.com/?p=320</link>
<pubDate>Thu, 03 Jul 2008 21:57:27 +0000</pubDate>
<dc:creator>xfar</dc:creator>
<guid>http://xfar.wordpress.com/?p=320</guid>
<description><![CDATA[
Direcció i guió: Michael Haneke.
Països: Àustria.
Any: 1997.
Durada: 108 min.
Gènere: Thriller]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p><!--StartFragment--></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><strong>Direcció i guió:</strong></span><span lang="CA"> Michael Haneke.<strong></strong></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><strong>Països:</strong></span><span lang="CA"> Àustria.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><strong>Any:</strong></span><span lang="CA"> 1997.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><strong>Durada: </strong></span><span lang="CA">108 min.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><strong>Gènere: </strong></span><span lang="CA">Thriller.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><strong>Intèrprets:</strong></span><span lang="CA"> </span><span>Susanne Lothar, Ulrich Mühe, Arno Frisch, Frank Giering, Stefan Clapczynski, Doris Kunstmann</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><strong>Producció:</strong></span><span lang="CA"> </span><span>Veit Heiduschka</span><span lang="CA">.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><strong>Fotografia:</strong></span><span lang="CA"> </span><span>Jürgen Jürges</span><span lang="CA">.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">(aquí teniu el tràiler… <a href="http://es.youtube.com/watch?v=rzpzpe_8gHQ">http://es.youtube.com/watch?v=rzpzpe_8gHQ</a> no us recorda l’estil d’algú altre, igualment genial? No us talleu: digueu el qui penseu, si us ve al cap) </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">En previsió de l’estrena, aquest divendres, dels <strong><em>Funny Games </em></strong></span><span lang="CA">“versió americana” del <em>Michael Haneke, </em></span><span lang="CA">i tenint en compte<em> </em></span><span lang="CA">que molt em temo que estem davant un nou “<em>remake/calc</em></span><span lang="CA">” del tipus <strong><em>Psycho</em></strong></span><span lang="CA"> del <em>Gus Van Sant –</em></span><span lang="CA">amb la diferència que en aquest cas és el mateix realitzador de l’original, el <em>Haneke</em></span><span lang="CA">, qui l’ha dut a terme-, he trobat la necessitat d’escriure sobre aquesta pel·lícula tremenda, ansiosa, genial, que respira i sua tensió per totes bandes i que –penso- no necessita més revisió que la del propi visionat de l’original.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Hi ha moltes cintes de gènere que han volgut encarar i revisar els mecanismes de la por i el terror, i n’hi ha d’entre elles també moltes que van encertar fent-ho, ja fos per l’adequada execució de la seva intenció o per la transmissió, més formal, del “mal rotllo” a l’espectador.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">D’aquestes últimes en destacaria <strong><em>l’Alien</em></strong></span><span lang="CA"> del <em>Ridley Scott</em></span><span lang="CA"> -un monument al ritme pausat de l’angoixa i també a la (de)mostració dels terrors més primigenis com la soledat, la foscor i el que és desconegut-, <strong><em>The Texas Chainsaw Massacre</em></strong></span><span lang="CA"> del <em>Tobe Hopper</em></span><span lang="CA"> –que mostrava amb sequedat documental la violencia més instintiva<span>  </span>amb una narració<span>  </span>des de l’estómac que tallava la respiració-, el <strong><em>Henry, Portrait of a Serial Killer</em></strong></span><span lang="CA"> del <em>John McNaughton –</em></span><span lang="CA">obra gairebé naturalista i bruta, i manual absolut de la psicopatia desbordada- o, més contemporàniament<em>, l’<strong>A l’interieur</strong></em></span><span lang="CA">, una obra pendent d’estrena de la que ja havia parlat a un <em><a href="http://xfar.wordpress.com/2007/10/18/a-l’interieur/">post</a></em></span><span lang="CA"><a href="http://xfar.wordpress.com/2007/10/18/a-l’interieur/"> de l’octubre</a>.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Però aquests <strong><em>Funny Games</em></strong></span><span lang="CA"> del 1997 aconseguien quelcom que les altres films esmentats no aconseguien, o almenys no de la mateixa manera. Presentava –i presenta- unes propostes noves i arriscadíssimes que la feien especial i diferent. I ho aconseguien gràcies a aspectes curiosos com el de la comunicació que s’estableix entre entre la història narrada i la realitat, un comunicació que esdevé un joc pervers i malaltís que ens proposa el seu director i que es basa en un diàleg visual –en certs moments- entre algun del seus personatges i l’espectador, fent lo a aquest últim partícip d’una barbàrie descomunal envers una família feliç i aburgesada que només volia passar unes vacances tranqui-la; una barbàrie què, per cert, va <em>in crescendo</em></span><span lang="CA"> fins a desembocar en un desenllaç sec i directe que et travessa l’estómac sense contemplacions .</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Gràcies a aquest diàleg es molesta, es destorba i fins i tot s’indigna a un espectador que normalment participa de forma passiva en l’espectacle del cinema, un espectacle que normalment ja està “<em>dat i beneït”</em></span><span lang="CA"> via guió i que en el seu desenvolupament normal cauria a l’oblit en acabar l’escena última de la cinta que es visiona. Però no és el cas a <strong><em>Funny Games</em></strong></span><span lang="CA">. Aquí, aquest encertat i obscur joc que <em>pica l’ullet</em></span><span lang="CA"> (mai millor dit) a l’espectador en els moments de màxima tensió aconsegueix que faci que no es pugui trobar còmode respecte allò que ha contemplat horroritzat, fomentant entre d’altres coses- una reflexió posterior al voltant d’allò que s’ha vist –o viscut- minuts abans durant la projecció.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><strong><em>Funny Games</em></strong></span><span lang="CA"> no permet la distància amb el que s’està observant, un fet de vegades imprescindible dins el cinema de gènere per poder suportar el patiment i la tensió que genera aquest tipus de films, i amb això s’apropa com cap d’altre a la seriositat i al rigor convertint el seu producte en quelcom molt més enllà que la simple pel·lícula de terror o <em>thriller</em></span><span lang="CA"> psicològic.<span>  </span>És, doncs, una cinta molt incòmode i de fet el seu triomf rau a provocar aquesta incomoditat a l’espectador, que el que busca amb aquest cinema és precisament això. Però aquí no es gaudeix perquè el realitzador converteix l’objectiu de la seva càmera en el forat d’un pany per on l’espectador observarà quelcom que podria ser real, i a més amb una certa complicitat amb els “<em>dolents</em></span><span lang="CA">” de la pel·lícula. Sense to artificiós, ni acudits que compensin la tensió: buscant esbudellar a aquell qui vulgui més i donant una lliçó pràctica a aquest mateix sobre el fet violent i la violència en general. Podríem dir que ens proposa un repte que consistiria en suportar el seu “joc divertit”, el del <em>Michael Haneke </em></span><span lang="CA">i després parlar del què s’ha vist, potser amb un nou punt de vista sobre la brutalitat vessada a la pantalla, real o irreal.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">El <em>Haneke</em></span><span lang="CA"> potencia a més la sensació d’horror en estat pur deixant-se de raonaments sobre la naturalesa de les accions del seus personatges, molt de moda en aquest tipus de cintes. El que fa és limitar-se a ensenyar com qualsevol de nosaltres pot acabar dinos una situació engegada pel pur atzar i per algú que decideix convertir la teva existència en un infern, sense més ni més. La por en la quotidianitat que tant ens protegeix per l’efecte de la rutina, una rutina que es veu assaltada per allò que no es compren perquè no té explicació. La por, també, a la indefensió i al sentir-se despullat i ser víctima dels botxins del sense-sentit, perquè no es pot lluitar amb el que no té ni cap ni peus. Una por de l’espectador que a més es veu agreujada pel fet de sentir-se còmplice -per observador- de tot allò que es projecta a la pantalla.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Ni no vols passar-ho malament, no vegis <strong><em>Funny Games</em></strong></span><span lang="CA">. Si vols, però , experimentar – com a mínim- la incomoditat, mira-te-la. Però si ho fas, no vegis la versió americana i pateix amb l’obra que fou l’origen de tot el que va plantejar aquest eficaç, sorprenent i genial autor de cinema alemany. Veurem si en acabar han estat uns jocs prou divertits per a tu…</span></p>
<p><!--EndFragment--></p>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Funny Games (04/07/2008)]]></title>
<link>http://quemovida.wordpress.com/?p=1289</link>
<pubDate>Wed, 02 Jul 2008 17:20:25 +0000</pubDate>
<dc:creator>Redhill2008</dc:creator>
<guid>http://quemovida.wordpress.com/?p=1289</guid>
<description><![CDATA[ 
Titulo: Funny Games
Titulo Original: Funny Games
Género: Thriller Psicológico, Terror
Nacionalid]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p class="MsoNormal" style="margin-bottom:0.0001pt;line-height:normal;"><!--[if gte mso 9]&#62;  Normal 0   21   false false false  ES X-NONE X-NONE              MicrosoftInternetExplorer4              &#60;![endif]--><!--[if gte mso 9]&#62;                                                                                                                                            &#60;![endif]--> <a href="http://quemovida.files.wordpress.com/2008/07/los-malos-de-funny.jpg"><img class="aligncenter size-medium wp-image-1290" src="http://quemovida.wordpress.com/files/2008/07/los-malos-de-funny.jpg?w=203" alt="" width="203" height="300" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom:0.0001pt;line-height:normal;"><span style="color:#000000;"><strong><span>Titulo: </span></strong><strong><em><span style="text-decoration:underline;"><span>Funny Games</span></span></em></strong></span></p>
<p><span style="color:#000000;"><strong>Titulo Original: </strong>Funny Games</span></p>
<p><span style="color:#000000;"><strong>Género: </strong>Thriller Psicológico, Terror</span></p>
<p><span style="color:#000000;"><strong>Nacionalidad: </strong>USA, Reino Unido, Francia</span></p>
<p><span style="color:#000000;"><strong>Año: </strong>2007</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom:0.0001pt;line-height:normal;"><span style="color:#000000;"><span> </span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="color:#000000;"><strong><span>Director: </span></strong><span>Michael Haneke</span></span></p>
<p><span style="color:#000000;"><strong>Guion: </strong>Michael Haneke</span></p>
<p><span style="color:#000000;"><strong>Reparto: </strong>Naomi Watts, Tim Roth, Michael Pitt, Brady Corbet, Devon Gearhart, Boyd Gaines, Siobhan Fallon Hogan, Robert LuPone, Susanne Haneke, Linda Moran</span></p>
<p><span style="color:#000000;"><strong>Sinopsis: </strong> Remake de la película del mismo título dirgida en 1997 por el mismo Michael Haneke.<br />
Las vacaciones comienzan con Ann (Naomi Watts), George (Tim Roth) y su hijo Georgie (Devon Gearhart) de camino a su casa de verano. Los vecinos, Fred y Eva, ya están allí. Se citan para jugar a golf la mañana siguiente. Es un día perfecto. Ann empieza a preparar la cena, mientras su marido y su hijo están ocupados con el barco de vela recién renovado. De repente, Ann se encuentra cara a cara con Peter (Brady Corbet), un joven educado e invitado de sus vecinos, que ha venido a pedir unos huevos porque a Eva se le han acabado. Ann está a punto de darle a Peter los huevos, pero tiene dudas. ¿Cómo ha entrado en su propiedad? Peter explica que hay un agujero en la valla – se lo enseñó Fred. Desde el principio las cosas parecen extrañas. Pronto, estalla la violencia...</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="color:#000000;"><span style='text-align:center; display: block;'><object width='425' height='350'><param name='movie' value='http://www.youtube.com/v/9JhNSlWXkmI'></param><param name='wmode' value='transparent'></param><embed src='http://www.youtube.com/v/9JhNSlWXkmI&rel=0' type='application/x-shockwave-flash' wmode='transparent' width='425' height='350'></embed></object></span></span></p>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Por Estrear - Brincadeiras Perigosas, Hancock e Panda do Kung Fu (03/07/08)]]></title>
<link>http://hotvnews.wordpress.com/?p=5067</link>
<pubDate>Wed, 02 Jul 2008 11:59:40 +0000</pubDate>
<dc:creator>Carlos Couceiro</dc:creator>
<guid>http://hotvnews.wordpress.com/?p=5067</guid>
<description><![CDATA[hotvnews

O Panda do Kung Fu, Hancock e Brincadeiras Perigosas são as estreias da semana.
”O Pand]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div style="text-align:center;"><span style="color:#ffffff;">hotvnews</span></div>
<div><img src="http://img.photobucket.com/albums/v190/rockdude/2006/kungfupanda.jpg" border="0" alt="" width="428" height="276" /></div>
<p style="text-align:justify;">O Panda do Kung Fu, Hancock e Brincadeiras Perigosas são as estreias da semana.</p>
<p align="justify"><!--more-->”<strong><a href="http://www.imdb.com/title/tt0441773/" target="_blank">O Panda do Kung Fu</a></strong>” é a nova aposta de animação da <em>Dreamworks Studios</em> e como tal, seria de esperar que chegasse agora no Verão aos cinemas. Apesar de estar longe da genialidade da Pixar, o estúdio não desiste da animação.</p>
<p align="justify">E se quanto à qualidade do novo filme ainda é cedo para tirar conclusões, já o elenco vocal, esse podemos afirmar que é de luxo. Senão vejamos…</p>
<div style="text-align:center;"><img class="aligncenter" src="http://img.photobucket.com/albums/v190/rockdude/2006/kungfu_1.jpg" border="0" alt="" width="280" height="373" /></div>
<p align="justify"><a href="http://www.imdb.com/name/nm0085312/" target="_blank">Jack Black </a>(”<a href="http://www.imdb.com/title/tt0360717/" target="_blank">King Kong</a>“, “<a href="http://www.imdb.com/title/tt0457939/" target="_blank">O Amor não tira Férias</a>“) lidera o elenco e dá a voz a <em><strong><span style="color:#808080;">Po</span></strong></em> (um panda), o animal mais preguiçoso do<em> Vale da Paz</em>. Com poderosos inimigos às portas do Vale, todas as esperanças recaem numa antiga profecia que vaticina o aparecimento de um herói que irá “salvar o dia” e o Vale. Mas, entre todos os peritos em artes marciais que entretanto vão aparecendo e reclamam tal título, nenhum parece possuir a marca d’ <em>O Escolhido</em>… até agora! Quando o preguiçoso Po aparece no meio da competição, os <em>masters</em> do Kung Fu ficam em choque ao descobrir que o (nada motivado) Panda é o portador da marca… torna-se então necessário transformar o animal num verdadeiro <em>Kung fu Fighter</em> antes que seja tarde demais. Um grupo de 5<em> masters</em> em artes marciais, desde sempre ídolos de Po, irão ajudá-lo.</p>
<div style="text-align:center;"><img class="aligncenter" src="http://img.photobucket.com/albums/v190/rockdude/2006/img_news2_111220072imagem1.jpg" border="0" alt="" width="350" height="390" /></div>
<p align="justify"><a href="http://www.imdb.com/name/nm0000163/" target="_blank">Dustin Hoffman </a>(”<a href="http://www.imdb.com/title/tt0095953/" target="_blank">Encontro de Irmãos</a>“) dá a voz a <strong><em><span style="color:#808080;">Shifu</span></em></strong>, um panda vermelho, e o master do Kung Fu mais duro de toda a China. É o líder do grupo e terá a difícil tarefa de transformar o indisciplinado Po num <em>kung Fu Fighter</em>.</p>
<p align="justify"><a href="http://www.imdb.com/name/nm0000329/" target="_blank">Jackie Chan</a> (”<a href="http://www.imdb.com/title/tt0120812/" target="_blank">Hora de Ponta</a>“), ele próprio um <em>expert</em> em artes marciais na vida real, empresta a sua voz a <em><strong><span style="color:#808080;">Master Monkey</span></strong></em>, um forte e ágil guerreiro de Kung Fu, cuja principal tarefa é lembrar a Po tudo o que ele não é… ainda.</p>
<div style="text-align:center;"><img class="aligncenter" src="http://img.photobucket.com/albums/v190/rockdude/2006/7.jpg" border="0" alt="" width="350" height="189" /></div>
<p style="text-align:justify;"><a href="http://www.imdb.com/name/nm0001401/" target="_blank">Angelina Jolie </a>(”<a href="http://www.imdb.com/title/tt0829459/" target="_blank">Um Coração Poderoso</a>“) é <strong><em><span style="color:#808080;">Tigress</span></em></strong>, uma tigre fêmea do Sul da China que se junta a Po, e lhe dá valiosos ensinamentos. Sem medos, corajosa, ela fará tudo para “salvar o dia”…</p>
<p style="text-align:justify;"><a href="http://www.imdb.com/name/nm0574534/" target="_blank">Ian McShane </a>(”<a href="http://www.imdb.com/title/tt0348914/" target="_blank">Deadwood</a>“)  dá a voz ao vilão <strong><em><span style="color:#808080;">Tai Lung</span></em></strong>, um leopardo das neves feroz e poderoso, que foge da prisão com a intenção de usar as suas aptidões para destruir o Vale da Paz.</p>
<p style="text-align:justify;"><a href="http://www.imdb.com/name/nm0005154/" target="_blank">Lucy Liu </a>(”<a href="http://www.imdb.com/title/tt0118254/" target="_blank">Ally Mcbeal</a>“, “<a href="http://www.imdb.com/title/tt0266697/" target="_blank">Kill Bill</a>“) é <em><strong><span style="color:#808080;">Master Viper</span></strong></em>, outra das professoras de Po, uma víbora que pode ser muito gentil e feminina ou quando for preciso, uma guerreira letal.</p>
<p style="text-align:justify;"><a href="http://www.imdb.com/name/nm0189144/" target="_blank">David Cross </a>(”<a href="http://www.imdb.com/title/tt0367279/" target="_blank">Arrested Development</a>“) dá a voz a <em><strong><span style="color:#808080;">Master Crane</span></strong></em>, o mediador do grupo, que tenta a todo custo evitar uma luta… mas quando tal não é possível fará tudo para a vencer.</p>
<p style="text-align:justify;"><a href="http://www.imdb.com/name/nm0736622/" target="_blank">Seth Rogen </a>(”<a href="http://www.imdb.com/title/tt0829482/" target="_blank">Superbaldas</a>“, “<a href="http://www.imdb.com/title/tt0478311/" target="_blank">Um Azar do Caraças</a>“) é <em><strong><span style="color:#808080;">Master Mantis</span></strong></em>, o mais pequeno dos cinco, apesar de nunca o admitir. Possuí um temperamento especial e está pronto para atacar ao mais pequeno insulto.</p>
<p style="text-align:justify;">“<strong>Kung Fu Panda</strong>” conta na realização com a dupla <a href="http://www.imdb.com/name/nm0828970/" target="_blank">John Stevenson </a>e <a href="http://www.imdb.com/name/nm0651706/" target="_blank">Mark Osborne</a>. Êxito de bilheteiras nos Estados Unidos, poucas semanas após a sua estreia já se fala numa sequela.</p>
<p align="justify">[escrito por Nuno Santos]</p>
<p style="text-align:center;"><strong>BRINCADEIRAS PERIGOSAS</strong></p>
<p style="text-align:center;"><img class="aligncenter" style="cursor:0;" src="http://img174.imageshack.us/img174/7476/phpcihyigamnh2.jpg" alt="//img174.imageshack.us/img174/7476/phpcihyigamnh2.jpg&#34; não pode ser mostrada, porque contém erros." width="393" height="560" /></p>
<p style="text-align:justify;">A violência sempre foi um cunho da presença humana, realizando-se nas suas mais diversas facetas de interacção. Algo que se tenta eliminar, mas que invariavelmente reside sempre no nosso mais recôndito íntimo. Não choca por isso reconhecer a sua importância na evolução do Homem, quer enquanto indivíduo, quer enquanto animal social, apesar de chocar muito boa gente a relativa insensibilidade com que, de certa forma, se banaliza a violência nos dias que correm. O constante bombardeamento da desgraça pela retina acaba por criar anticorpos e nesse passo, acabamos por perder um pouco de nós. O fruto desta traição reside na tecnologia, assim como para outras eras, outros instrumentos, outros recreios. Não, a tecnologia não é a doença. Apenas é. É parte fundamental de nós e sempre o foi e não somos nada sem ela. Mas o que somos é um conceito completamente lixado.</p>
<p align="center"><img src="http://i40.photobucket.com/albums/e224/Argaroth01/Funny-Games-1.jpg" alt="" /></p>
<p style="text-align:justify;">“<a href="http://www.imdb.com/title/tt0808279/" target="_blank">Funny Games</a>“, de <a href="http://www.imdb.com/name/nm0359734/" target="_blank">Michael Haneke</a>, deambula um pouco nestes caminhos, tecendo uma alegoria sobre a trivialidade da violência. Tudo gira em torno de um casal (<a href="http://www.imdb.com/name/nm0915208/" target="_blank">Naomi Watts</a> e <a href="http://www.imdb.com/name/nm0000619/" target="_blank">Tim Roth</a>) que é feito refém na casa onde passava férias por dois jovens (<a href="http://www.imdb.com/name/nm0685856/" target="_blank">Michael Pitt</a> e  <a href="http://www.imdb.com/name/nm1227232/" target="_blank">Brady Corbet</a>) que os torturam sem razão aparente a não ser pelo puro prazer do sofrimento. Não será a primeira vez que Haneke contará esta história, já que a mesma é baseada (consta que é uma reposição literal) num <a href="http://www.imdb.com/title/tt0119167/" target="_blank">filme seu de 1997</a>, com o mesmo nome.</p>
<p align="center"><img src="http://i40.photobucket.com/albums/e224/Argaroth01/Funny-Games-3.jpg" alt="" /></p>
<p style="text-align:justify;">Tudo estaria a postos para a elaboração de um convencional thriller, ainda por mais quando, ironicamente, o próprio cinema ajuda a banalizar o conceito de violência nas suas mais diversas formas, seja pelo voyeurismo sádico de “<a href="http://www.imdb.com/title/tt0450278/" target="_blank">Hostel</a>” ou a moralidade distorcida da saga “<a href="http://www.imdb.com/title/tt0387564/" target="_blank">Saw</a>“. Mas “Funny Games” subverte a tendência, relegando os choques explícitos para a imaginação do espectador, criando um clima de verdadeira tensão psicológica num espaço de interacção reduzido, e por isso, mais intimista.</p>
<p align="center"><img src="http://i40.photobucket.com/albums/e224/Argaroth01/Funny-Games-2.jpg" alt="" /></p>
<p style="text-align:justify;">Mas afinal, o que leva um realizador como Michael Haneke a, aparentemente, se deixar levar na onda de remakes de obras estrangeiras para o mercado americano ? Segundo o próprio, e com certa lógica bem doseada pela confrangedora realidade (mas não exclusiva), a história sempre foi pensada como sendo uma história americana, precisamente pelo peso que a violência tem, anormalmente, na sociedade dos E.U.A.. E por aqui se percebe onde é que este estudo intimista de um acto hediondo se torna mais incisivo: numa sociedade que abraça de tal forma a violência, a morte deixa de fazer sentido, passando a ser apenas mais uma distracção. Resta saber é se a inversão de valores chegará a um ponto tal em que questionaremos quem são os párias: aqueles que matam ou aqueles que os condenam ?</p>
<p>[escrito por Pedro Almeida]</p>
<p style="text-align:center;"><strong>HANCOCK</strong></p>
<p align="center"><img src="http://i40.photobucket.com/albums/e224/Argaroth01/Hancockposter.jpg" alt="" /></p>
<p><a href="http://www.imdb.com/name/nm0000226/" target="_blank">Will Smith</a> encabeça o elenco como um super-herói, outrora famoso, que cai em desgraça na opinião pública, relegando-se a uma vida de completo desleixo e que se envolve com a mulher (<a href="http://www.imdb.com/name/nm0000234/" target="_blank">Charlize Theron</a>) de um relações públicas (<a href="http://www.imdb.com/name/nm0000867/" target="_blank">Jason Bateman</a>) que tenta reabilitar a sua imagem.</p>
<p>Leia mais <a href="http://hotvnews.wordpress.com/2008/01/14/hotvnews-presents-hancock/#more-2776" target="_blank">AQUI</a></p>
<p align="justify"><strong>Posts Relacionados:</strong></p>
<ul>
<li><a href="http://hotvnews.wordpress.com/2008/01/13/hotvnews-presents-kung-fu-panda/#more-2744" target="_blank">Hotvnews presents... Kung Fu Panda</a> (Nuno Santos)</li>
<li><a href="http://hotvnews.wordpress.com/2008/04/27/kung-fu-panda-novas-imagens-oficiais/#more-4014" target="_blank">Kung Fu Panda, Novas Imagens</a> (Márcio Pereira)</li>
<li><a href="http://hotvnews.wordpress.com/2008/01/02/hotvnews-presents-funny-games/#more-2676" target="_blank">Hotvnews presents... Funny Games</a> (Pedro Almeida)</li>
<li><a href="http://hotvnews.wordpress.com/2008/01/14/hotvnews-presents-hancock/#more-2776" target="_blank">Hotvnews presents... Hancock</a> (Pedro Almeida)</li>
<li><a href="http://hotvnews.wordpress.com/2008/03/31/hancock-novas-fotos-divulgadas/#more-3394" target="_blank">Hancock - Novas fotos divulgadas</a> (Márcio Pereira)</li>
</ul>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Funny Games – Fotocopia made in USA]]></title>
<link>http://cinefagos.wordpress.com/?p=3085</link>
<pubDate>Tue, 01 Jul 2008 19:09:14 +0000</pubDate>
<dc:creator>Briony</dc:creator>
<guid>http://cinefagos.wordpress.com/?p=3085</guid>
<description><![CDATA[
Si de algo me ha servido “tragarme” (antes de su estreno en cines) el infame remake de “Funny]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align:center;"><strong><img class="aligncenter" src="http://farm4.static.flickr.com/3067/2628744362_9beec904c9_o.jpg" alt="" /></strong></p>
<p><strong>Si de algo me ha servido “tragarme”</strong> (antes de su estreno en cines) <strong>el infame remake de “Funny Games U.S.” (2007) es para poder darle un buen tirón de orejas al listillo de Michael Haneke</strong> y para reivindicar que, si a alguien le interesa esta película tras leer la reseña, que por favor busque y rebusque hasta encontrar la primera versión de 1997 del mismo director.</p>
<p><strong>Es curioso que hace diez años much@s se hubieran asustado ante la idea de ver una película nada menos que austríaca</strong> y, sin embargo, sí van a acudir a los cines para visionar esta burda copia (plano por plano) Made in USA y ¡hasta les gustará!</p>
<p><strong>¿Y por qué?</strong></p>
<p><!--more--><strong></strong></p>
<p><strong>Que la cinta tenga el respaldo de la Warner</strong> (con el subsiguiente despliegue publicitario)<strong> y que los protagonistas sean Naomi Watts, Tim Roth y Michael Pitt son un excelente reclamo,</strong> mientras que la productora Wega-Film o los nombres de Susanne Lothar, Ulrich Mühe y Arno Frisch suenan poco menos que a chino. Bueno no, a Ulrich Mühe puede que le conozcamos por “La vida de los otros” que se alzó con el Oscar a la mejor película de habla no inglesa en 2006.</p>
<p><strong>Realmente es una lástima que excelentes directores, excelentes actores y excelentes películas se marchiten simplemente porque no proceden de la meca del cine.</strong> Y que conste que esto no es una crítica al cine norteamericano (que también ha producido, produce y producirá grandes películas) ni un ensalzamiento del cine del resto del mundo (que también ha producido, produce y producirá grandes bazofias), sino una humilde reivindicación para que seamos algo más atrevidos y experimentemos otras cintas que, tal vez, no hayan costado millones de dólares o no estén protagonizadas por celebridades de las que conocemos hasta su número de pie, pero que merecen la pena ser vistas.</p>
<p><strong>Las películas de Michael Haneke suelen sorprenderme para bien o para mal.</strong> Producciones como “El séptimo continente” (1989), “El vídeo de Benny” (1992), la mencionada “Funny Games” (1997), “La pianista” (2001) o “Caché” (2005) son excelentes (y recomendables) films con los que argumentar el buen hacer del director austríaco. Sin embargo, “Código desconocido” (2000), “El tiempo del lobo” (2003) o la mencionada “Funny Games U. S.” (2007) refutan (a mi parecer) la primera conclusión.</p>
<p><strong>¿Pero qué cuentan ambas “Funny Games”?</strong></p>
<p style="text-align:center;"><img class="aligncenter" src="http://farm4.static.flickr.com/3270/2628744550_973708d3fd_o.jpg" alt="" /></p>
<p><strong>Un acomodado y feliz matrimonio formado por Anna</strong> (Susanne Lotear)/Ann (Naomi Watts), <strong>Georg </strong>(Ulrich Mühe)/George (Tim Roth) <strong>y su hijo Georgie deciden pasar unos días de vacaciones en la casa que tienen junto a un lago. </strong>Al llegar, saludan a sus vecinos Eva/Eve y Fred con los que han quedado para jugar al golf al día siguiente. <strong>Anna observa el extraño comportamiento de sus vecinos</strong> y se pregunta quiénes son esos dos jóvenes desconocidos que los acompañan. <strong>Pronto conocerá a Paul y Peter, dos muchachos de una educación exquisita y de una brutal crueldad</strong> que decidirán entablar toda una serie de macabros “juegos divertidos” con los que torturan (física y psicológicamente), humillan y terminan… Esto me lo guardo.</p>
<p style="text-align:center;"><img class="aligncenter" src="http://farm4.static.flickr.com/3054/2628744104_1f5ea54052_o.jpg" alt="" /></p>
<p><strong>Paul y Peter son la encarnación del mal en su sentido más repulsivo.</strong> Perfectamente vestidos de un blanco inmaculado, son capaces de preocuparse (siempre educadamente) por el estado de sus víctimas para acto seguido inflingirles (con una frialdad aterradora) todo tipo de vejaciones.</p>
<p><strong>La irritante ironía</strong> (o más bien sarcasmo),<strong> con la que estos dos psicópatas manejan sus juegos llega a producir una tensión extrema en el espectador </strong>y, aunque la intimidación es más verbal que física en muchos momentos, consiguen anular la voluntad de la sufrida familia que se siente impotente y anonadada ante lo que está sucediendo.</p>
<p style="text-align:center;"><img class="aligncenter" src="http://farm4.static.flickr.com/3156/2628744272_3a23865ef7_o.jpg" alt="" /></p>
<p><strong>No contento con las grandes dosis de desasosiego que desprende su película, Haneke se atreve a involucrar a los espectadores a través de la figura de Paul</strong> (Michael Pitt en la versión USA y el aterrador Arno Frisch en la versión austríaca) que, con toda desfachatez y <strong>con el beneplácito de su creador, mira directamente a cámara dirigiéndose a nosotros</strong> provocándonos una ola de repugnancia y malestar. Y eso sin olvidar cómo manipula la cronología temporal (escena del mando a distancia) para quitarnos la “miel” de los labios y seguir padeciendo.</p>
<p style="text-align:center;"><img class="aligncenter" src="http://farm4.static.flickr.com/3264/2628744182_9f896823bf.jpg" alt="" /></p>
<p><strong>“Funny Games” es una película incómoda</strong> en la que, en ocasiones, Haneke nos desespera con planos larguísimos, imprimiendo un ritmo lento cuando lo que quisiéramos es salir de esa casa como alma que lleva el diablo. En la misma línea, el director es capaz de no mostrarnos algunos actos violentos que sólo oímos aumentando así nuestra angustia.</p>
<p><strong>Nada sabemos de las vidas de Paul y Peter ni de dónde vienen ni su edad.</strong> Tampoco se nos desvelan las motivaciones de sus actos, simplemente observamos que se divierten y que todo es un macabro entretenimiento. No existe una motivación monetaria ni sentimental, es el juego por el juego, algo que todavía nos cuesta más de digerir.</p>
<p><strong>Tal y como sucedió con el remake de “Psicosis” a cargo de Gus Van Sant (“Psycho”, 1998), el “Funny Games U.S.” es una fotocopia milimétrica de la original que no aporta nada nuevo a excepción del cambio de actores.</strong> Tanto en una versión como en la otra, sus protagonistas resuelven de forma solvente sus papeles, aunque Michael Pitt no me produce la misma terrorífica sensación que Arno Frisch que ya encarnó al frío adolescente homicida en “El vídeo de Benny”.</p>
<p>No, me retracto. <strong>Sí, os voy a recomendar que vayáis a ver esta película</strong> (se estrena el viernes 4 de julio) <strong>para que conozcáis que existe un señor que se llama Michael Haneke que, antes de aterrizar en Estados Unidos, también sabía rodar magníficas</strong> películas, aunque fueran austríacas o francesas.</p>
<p> </p>
<p><strong>Trailer 1997</strong></p>
<p><span style='text-align:center; display: block;'><object width='425' height='350'><param name='movie' value='http://www.youtube.com/v/Yx3NQzzUudc'></param><param name='wmode' value='transparent'></param><embed src='http://www.youtube.com/v/Yx3NQzzUudc&rel=0' type='application/x-shockwave-flash' wmode='transparent' width='425' height='350'></embed></object></span></p>
<p> </p>
<p><strong>Trailer 2007 (en español)</strong></p>
<p><span style='text-align:center; display: block;'><object width='425' height='350'><param name='movie' value='http://www.youtube.com/v/bPzd2XnBD5w'></param><param name='wmode' value='transparent'></param><embed src='http://www.youtube.com/v/bPzd2XnBD5w&rel=0' type='application/x-shockwave-flash' wmode='transparent' width='425' height='350'></embed></object></span></p>
<p> </p>
<p><strong>Trailer 1997 vs 2007</strong></p>
<p><span style='text-align:center; display: block;'><object width='425' height='350'><param name='movie' value='http://www.youtube.com/v/cJQZrZHgDkU'></param><param name='wmode' value='transparent'></param><embed src='http://www.youtube.com/v/cJQZrZHgDkU&rel=0' type='application/x-shockwave-flash' wmode='transparent' width='425' height='350'></embed></object></span></p>
<p> </p>
<p><strong>Para ver la ficha de la película, pincha <a href="http://cinefagos.wordpress.com/2008/07/01/funny-games/">aquí</a></strong></p>
<p> </p>
<p><strong>Briony    <img src="http://farm3.static.flickr.com/2158/2237172461_e1858f477e_s.jpg" alt="" /></strong></p>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Inside Look: Novidades sobre o Oscar 2009!]]></title>
<link>http://insidecinema.wordpress.com/?p=1080</link>
<pubDate>Thu, 26 Jun 2008 17:13:58 +0000</pubDate>
<dc:creator>Deivison Oliveira</dc:creator>
<guid>http://insidecinema.wordpress.com/?p=1080</guid>
<description><![CDATA[
[ Anúncio dos Candidatos ]
A data (anteriormente marcada para o dia 20 de Janeiro de 2009) será a]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align:center;"><strong><a href="http://insidecinema.files.wordpress.com/2008/06/oscar_2009.jpg"><img class="size-medium wp-image-1081  aligncenter" src="http://insidecinema.wordpress.com/files/2008/06/oscar_2009.jpg?w=135" alt="" width="135" height="108" /></a></strong></p>
<p><strong>[ Anúncio dos Candidatos ]</strong></p>
<p>A data (anteriormente marcada para o dia 20 de Janeiro de 2009) será adiada por dois dias.</p>
<p>Motivo: Segundo <strong>Ric Robertson</strong> - executivo da <strong>Academia de Artes e Ciências Cinematográficas</strong> - a cerimônia de posse do novo presidente dos E.U.A está marcada para o mesmo dia.</p>
<p><strong>[ Data da Cerimônia ]</strong></p>
<p>A <strong>81ª Edição do Oscar</strong> acontecerá no dia <strong>22 de Fevereiro</strong> de<strong> 2009</strong>.</p>
<p><strong>[ Mudanças na categoria de Melhor Canção e Melhor Filme Estrangeiro ]</strong></p>
<p>Em <strong>Melhor Canção</strong>, o que mudou foi o seguinte: A partir do próximo ano, apenas<strong> 2 músicas</strong> poderão ser indicadas por filme (logo, situações como a dos filmes Dreamgirls e Encantada - que receberam 3 indicações nesta categoria - não voltarão a acontecer), porém, o número de canções inscritas pelos produtores é ilimitado.</p>
<p>Já em <strong>Melhor Filme Estrangeiro</strong>, a mudança consistiu na fase seletiva (que é composta por duas fases). Agora, qualquer membro, que tenha assistido ao mínimo de filmes elegíveis, pode votar para escolher seis das nove produções que irão para a segunda etapa. Os outros três longas serão determinados por um comitê especial.</p>
<p><strong>[ 96 países recebem formulários da Academia ]</strong></p>
<p>Visando facilitar as inscrições no Oscar na categoria de <strong>Melhor Filme Estrangeiro</strong>, a academia enviou formulários para<strong> 96 países</strong>.</p>
<p>Para competir, é necessário que o longa tenha sido lançado em seu país de origem entre 1° de outubro de 2007 e 30 de setembro de 2008. Também é preciso que a produção tenha sido exibida nos formatos 35mm, 70 mm ou digital por, pelo menos, sete dias consecutivos em cinema comercial.</p>
<p>Os diálogos devem ser falados predominantemente em outra língua que não seja a inglesa. Nas cópias enviadas para a Academia é preciso que sejam colocadas legendas em inglês.</p>
<p><strong>[ Academia convida novas personalidades para se tornarem membros da organização ]</strong></p>
<p>No total, foram <strong>105 artitas</strong> convidados. E aqueles que aceitarem, passam a fazer parte do quadro <strong>integrantes </strong>de votantes do Oscar.</p>
<p>Vejam alguns nomes da lista:</p>
<p>- Os diretores: <strong>Walter Salles</strong>, <strong>Michael Haneke</strong>, <strong>James Gray</strong>, <strong>Jason Reitman</strong>, <strong>Doug Liman</strong> e <strong>Gore Verbinski</strong>.</p>
<p>- Atores/Atrizes: <strong>Josh Brolin</strong>, <strong>Ray Winstone</strong>, <strong>Sacha Baron Cohen</strong>, <strong>Jet Li</strong> (HÃ???), <strong>Marion Cotillard</strong> e <strong>Ruby Dee</strong>.</p>
<p>Outros nomes que compoém a vasta lista incluem: o compositor <strong>Michael Giacchino</strong>, o produtor <strong>Andrew MacDonald</strong>, o diretor de fotografia<strong> Tim Orr</strong> e a roteirista <strong>Diablo Cody</strong>.</p>
<p>Querem ver a lista completa? Ok, ok... Lá vai!</p>
<p style="text-align:center;"><strong>Diretores:</strong><br />
Sergei Bodrov<br />
James Gray<br />
Michael Haneke<br />
Doug Liman<br />
Kimberly Peirce<br />
Peyton Reed<br />
Jason Reitman<br />
Walter Salles<br />
Gore Verbinski</p>
<p style="text-align:center;"><strong>Atores:<br />
</strong>Sacha Baron Cohen<br />
Josh Brolin<br />
Marion Cotillard<br />
Ruby Dee<br />
Allison Janney<br />
Jet Li<br />
Ray Winstone</p>
<p style="text-align:center;"><strong>Roteiristas:</strong><br />
Judd Apatow<br />
David Benioff<br />
Jean-Claude Carriere<br />
Diablo Cody<br />
Tamara Jenkins<br />
Jeff Nathanson<br />
Nancy Oliver</p>
<p style="text-align:center;"><strong>Diretores de Fotografia:</strong><br />
Jonathan W. Brown<br />
Clark Mathis<br />
Kramer Morgenthau<br />
J. Michael Muro<br />
Tim Orr<br />
Tom Richmond</p>
<p style="text-align:center;"><strong>Montadores:</strong><br />
Barry Alexander Brown<br />
John Carnochan<br />
John Gilroy<br />
Mark Livolsi<br />
Dylan Tichenor<br />
Juliette Welfling</p>
<p style="text-align:center;"><strong>Compositores:<br />
</strong>Glen Ballard<br />
J. J. George<br />
Michael Giacchino</p>
<p style="text-align:center;"><strong>Produtores:<br />
</strong>Armyan Bernstein<br />
Jennifer Fox<br />
Lianne Halfon<br />
Hal Lieberman<br />
Andrew Macdonald<br />
Karen Murphy<br />
Peter R. Newman<br />
JoAnne Sellar</p>
<p style="text-align:center;"><strong>Designers de Produção:</strong><br />
Jack Fisk<br />
Clayton R. Hartley</p>
<p style="text-align:center;"><strong>Figurinista:<br />
</strong>Isis Mussenden</p>
<p style="text-align:center;"><strong>Maquiadores/Cabelereiros:</strong><br />
Jan Archibald<br />
Kate Biscoe<br />
Didier Lavergne<br />
Christien Tinsley</p>
<p style="text-align:center;"><strong>Decoradores de Set:<br />
</strong>Larry Dias<br />
Katie Spencer<br />
Sandy Reynolds Wasco</p>
<p style="text-align:center;"><strong>Especialistas em Som:</strong><br />
Craig Berkey<br />
Fernando Camara<br />
David Giammarco<br />
Mike Hopkins<br />
Robert J. Kizer<br />
Alyson Dee Moore<br />
Mark Onks<br />
Jon Taylor</p>
<p style="text-align:center;"><strong>Especialistas em Efeitos Visuais:<br />
</strong>Nick Davis<br />
Brian Gernand<br />
Dan Glass<br />
Bryan Grill<br />
Edward T. Hirsh<br />
Helena Packer<br />
Kelly Port<br />
Ted Rae<br />
Doug Roble<br />
Carey Villegas</p>
<p style="text-align:center;"><strong>Animadores:<br />
</strong>David Bowers<br />
Ash Brannon<br />
Doug Cooper<br />
Jeremy Lasky<br />
Caroline Leaf<br />
David Schaub<br />
David Silverman<br />
Suzie Templeton</p>
<p style="text-align:center;"><strong>Coordenação de Dublês:<br />
</strong>Melissa R. Stubbs</p>
<p style="text-align:center;"><strong>Diretores de Casting:</strong><br />
Ronna Kress</p>
<p style="text-align:center;"><strong>Documentaristas:</strong><br />
Nanette Burstein<br />
Heidi Ewing<br />
Liz Garbus<br />
Michele Ohayon<br />
Deborah Shaffer</p>
<p style="text-align:center;"><strong>Curta-metragista:</strong><br />
Philippe Pollet-Villard</p>
<p style="text-align:center;"><strong>Executivos:<br />
</strong>Alan Bergman<br />
Dana Goldberg<br />
Sidney Kimmel<br />
Chris S. LeRoy<br />
Andrew Rona<br />
Jeff Skoll</p>
<p style="text-align:center;"><strong>Relações Públicas:<br />
</strong>Stephanie Allen<br />
Suzanne Fritz<br />
Kevin Goetz<br />
Stephanie Kluft<br />
Tim Palen<br />
Marc Weinstock</p>
<p style="text-align:center;"><strong>Por contribuições à indústria cinematográfica de uma forma geral:</strong><br />
Jim Houston<br />
Neil Machlis<br />
Sheila Nevins</p>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Cinema Review: The Happening]]></title>
<link>http://cinemascream.wordpress.com/?p=240</link>
<pubDate>Wed, 25 Jun 2008 13:57:04 +0000</pubDate>
<dc:creator>cinemascream</dc:creator>
<guid>http://cinemascream.wordpress.com/?p=240</guid>
<description><![CDATA[Depending on who you speak to M. Night Shyamalan&#8217;s latest offering is either a laughably awful]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p><img class="alignleft" style="border:5px solid black;margin:10px;" src="http://images.play.com/covers/5409542m.jpg" alt="" width="117" height="178" />Depending on who you speak to M. Night Shyamalan's latest offering is either a laughably awful mess, an intriguing work spoilt by sanctimony, or a well crafted thriller.  The same could be said of the director himself.</p>
<p>Shyamalan first came to our attention with the super natural mystery film <em>The Sixth Sense</em>.  Although I don't believe it to be the classic that some others do, it was a well written, nicely paced drama - plus it contained a well executed sting in the tail.  This was followed by the brilliant (and never bettered) <em>Unbreakable</em>, then <em>Signs</em> and <em>The Village</em>.  By now Shyamalan was synonymous with having a rug pulled from beneath your feet which is slightly strange as he consistently tells you exactly what is going to happen.  Of course there was <em>The Lady In The Water</em> where pretension got the better of M. Night via a character called 'Story' and his own role as a writer who happens to also be the saviour of the piece.  So what of <em>The Happening</em>?</p>
<p>Mark Wahlberg plays a high school science teacher who flees to the country following a suspected terrorist attack in which a toxin induces suicidal acts.  He is joined by his wife (Zooey Deschanel), his friend (John Leguizamo) and his friend's daughter (Ashlyn Sanchez).  As with the director's earlier films what follows is a calculated unravelling of events that contains a fair number of thought provoking ideas and plenty of unsettling and absurdest images / situations.  Wahlberg and Deschanel are nicely mismatched as the uneven couple (nicely assisted by the isolating framing) whilst Leguizamo is as highly watchable as ever.</p>
<p>Looking back it is perfectly valid to see the film as 'preachy' but this is mitigated by the fact that it is high time that filmmakers actual took a stand on something and gave you an opinion.  All to often we are presented with rather moderate and obvious moralising when we really need to be argued with.  <em>The Happening</em> is certainly no 'Spike Lee joint' but I do like the fact that people react so negatively to differing ideas.  In addition to this, people seem to overlook the rather ironic final moments when the the director clearly acknowledges, and even celebrates somewhat, the fact that we just can't help doing what we do.</p>
<p>To me, the negative reaction to this film is largely a reaction to it's director.  He is seen as being far too clever.  Too condescending and pretentious... but so what?  Here is a guy who places characters into situations and tortures them and us with rules and puzzles.  Shyalaman may not be a game player in league with Michael Haneke (<em>Funny Games</em>, <em>Hidden</em>) but even a watered-down, commercial, Spielbergian version of Europe's chief agent provocateur, whose films make it to the multiplex, is something to celebrate.</p>
<p><span style="color:#008000;"><strong>8/10</strong></span></p>
<p><a href="http://www.imdb.com/title/tt0949731/" target="_blank">cast &#38; crew</a></p>
<p><a href="http://www.youtube.com/watch?v=5oceYKBAHtg&#38;feature=related" target="_blank">trailer</a></p>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Dear Funny Games (2007)]]></title>
<link>http://mrcanacorn.wordpress.com/?p=160</link>
<pubDate>Thu, 19 Jun 2008 12:37:45 +0000</pubDate>
<dc:creator>mrcanacorn</dc:creator>
<guid>http://mrcanacorn.wordpress.com/?p=160</guid>
<description><![CDATA[
Dear FUNNY GAMES (2007)*,
I was so totally into you last night.  You had me right from the get.  At]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p><img src="http://i37.photobucket.com/albums/e65/ccorcoran/wordpress/funnygames.jpg"></p>
<p>Dear <a href="http://www.youtube.com/watch?v=Ec-70W_K77U">FUNNY GAMES (2007)*</a>,</p>
<p>I was so totally into you last night.  You had me right from the get.  At one point I even told The Wife, "<em>This is the best horror movie I've seen in years.</em>"  Then <em><strong>it</strong></em> happened.  Don't act all coy...you know <em>exactly</em> what part I'm talking about.  What a way to ruin a whole movie....No, no, don't bother trying to explain...I'm familiar with <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Metafiction">Metafiction</a>...<em>and</em> <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Metafilm">Metafilm</a>.  I get it, really.  But you totally cheated by trying to get across some kind of message.</p>
<p>As Bill Duke would say, "<em>You know you done fucked up, don't you? You know it, don't you? You know you done fucked up.</em>"</p>
<p>But you don't.  You think you're sooooo clever and smart.</p>
<p>I hate you, <strong>FUNNY GAMES</strong>.</p>
<p><img src="http://i37.photobucket.com/albums/e65/ccorcoran/wordpress/fourthwallfunny.jpg"><br />
<strong>"You shouldn't forget the importance of entertainment."</strong></p>
<p>*This is also for you, <a href="http://www.youtube.com/watch?v=rzpzpe_8gHQ">FUNNY GAMES (1997)</a>!</p>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Diversity Matters - multiculturalism and Canada's world]]></title>
<link>http://canadasworld.wordpress.com/?p=108</link>
<pubDate>Wed, 18 Jun 2008 23:40:33 +0000</pubDate>
<dc:creator>reneethewriter</dc:creator>
<guid>http://canadasworld.wordpress.com/?p=108</guid>
<description><![CDATA[Yesterday in Vancouver : Michael Adams, founding president of the Environics group and author of suc]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p>Yesterday in Vancouver : <a title="Michael Adams" href="http://www.michaeladams.ca" target="_blank">Michael Adams</a>, founding president of the Environics group and author of such books as <strong>Fire and Ice: The United States, Canada and the Myth of Converging Values</strong>, gave a talk about multiculturalism in the Canadian context. Alas, i was unable to attend. Did anyone out there hear him? Thoughts? Comments?</p>
<p>I'm interested in his most recent book, <a title="the Surprising Triumph of Canadian Pluralism" href="http://www.michaeladams.ca" target="_blank"><em>Unlikely Utopia: The Surprising Triumph of Canadian Pluralism</em> </a>- Adams takes issue with one of my key worries, that Canada is "increasingly fragmented along ethno-cultural lines". Armed with polling data that his company, <a title="Environics" href="http://3sc.environics.net" target="_blank">Environics</a>, specializes in mining, Adams is a high profile "data farmer" and posits that Canadians, new and old , embrace diversity. Has anyone read this book? I haven't yet (another "to do" on my vast reading list) but in a past life worked with clients who used his firm's <a href="http://erg.environics.net" target="_blank">many polling resources</a>.</p>
<p>When I zip around the city on transit, and walk all our neighbourhoods, I worry that here in the Lower Mainland we're increasingly segmented by income, language and ethnicity but maybe my anecdotal "evidence" is simply wrong? As a fairly typical "middle-class" Canadian, albeit with brown skin, maybe my tendency to extrapolate generally from books such as Jane Jacobs' <a href="http://www.bewilderingstories.com/issue104/darkage.html" target="_blank"><strong>Dark Age Ahead</strong> </a>leads me to see "diversity" as a potential wedge issue rather than a unifier. (Interesting to compare Jacobs with Jared Diamond). I have found it incredibly refreshing and thought-provoking that several commentators to this column have viewed Canada's diversity in positive terms.</p>
<p>I wonder if being a "visible minority" in this country makes me overly pessimistic about the positive aspects of diversity - how do each of us arrive at understanding and how do we make meaning of all these terms "The Academy" uses - multiculturalism, diversity, pluralism, ethnocultural...</p>
<p>The folks I went to high school with, in my home town of New Westminster, didn't necessarily use this kind of highly abstract language to define or self-analyse our community, which was extremely homogenous. I'm curious - what were the experiences of readers here in Canada and elsewhere in the world, while they were growing up, regarding cultural issues. Did anyone grow up with a consciousness of "multiculturalism"?</p>
<p>In France, for instance, cultural and lingustic diversity - pluralism - as concepts are sometimes viewed as dire threats to the "Republic"...one of my favorite film makers is controversial Austrian/french Michael Heneke, director of <a title="Time of the Wolf" href="http://www.imdb.com" target="_blank">Time of the Wolf </a>and <a title="Cache" href="http://www.cbc.ca/arts/film/cache.html" target="_blank">Cache</a> (Hidden). The latter explores several layered themes. Here's the <a title="Village Voice" href="http://www.villagevoice.com" target="_blank">Village Voice</a>, in a snippet on the movie:"The form of this unholy experience is so sublimely conceived that Haneke can rope in post-colonialist atrocity (specifically, the Paris drowning-massacre of protesting Algerians in 1961) and contemporary injustices (ever-present on Anne and Georges's plasma TV), and make it all seem of a piece with the central issues of seeing-but-not-seeing, of bobo complacence in fragile balance with Frantz Fanon's "wretched of the earth."</p>
<p>A "dream" lecture would be to have Michael Adams give a lecture with stills of Michael Haneke's film Cache projected onto a background screen behind the podium. If you were in the audience, what would you think?</p>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Funny Games]]></title>
<link>http://garysundt.wordpress.com/?p=74</link>
<pubDate>Wed, 18 Jun 2008 01:39:18 +0000</pubDate>
<dc:creator>Gary Sundt</dc:creator>
<guid>http://garysundt.wordpress.com/?p=74</guid>
<description><![CDATA[
Michael Pitt holds Devon Gearhart in a pillow case in Funny Games.
by Gary Sundt
Note: Funny Games]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p><img style="vertical-align:top;" src="http://www.telegraph.co.uk/arts/graphics/2008/04/04/bffunny.jpg" alt="Photo courtesy of telegraph.co.uk" width="400" height="300" /></p>
<p><strong>Michael Pitt holds Devon Gearhart in a pillow case in <em>Funny Games.</em></strong></p>
<p>by Gary Sundt</p>
<p><em>Note:</em> Funny Games <em>never came to Flagstaff's movie theater, thus I didn't get to review the film upon the initial release. So now that its on DVD, I have rented it in order to review it. Enjoy.</em></p>
<p>When I saw the trailer for <em>Funny Games</em>, I was intrigued beyond the basis of me being a horror movie fan. This film is written and directed by Michael Haneke, and it is a shot-for-shot remake of his German language film of the same name made slightly more than a decade ago. The original film was designed to be a comment on media violence, and so is the remake. But this remake wants to punish Americans specifically, for it is we more than any other culture that craves blood when we go to the movies.</p>
<p>The flick is about a family who is terrorized by two strangers clad in clean, white golf outfits. The family is Anna (Naomi Watts), George (Tim Roth) and their son Georgie (Devon Gearhart), and their terrorizers are Peter/Jerry/Butthead (Brady Corbet) and Paul/Tom/Beavis (Michael Pitt). That's the whole story, and we watch how things get grim, grimmer, grimmest and finally grave. The film has no plot to speak of, a point made when Paul, in one of a few candid inquiries with the audience, asks us if we desire plot development. We do, but <em>Funny Games</em> is a film that revels in not giving us what we want.</p>
<p>What was good? The performances are top notch across the board, and the cinematography by Darius Khondji (the same guy who shot David Fincher's <em>Se7en</em>) is effective in creating a chilling atmosphere. The bad? The overwhelming lack of purpose that is felt throughout the entire running time.</p>
<p><em>Funny Games</em> could be seen as an interesting experiment: a filmmaker remaking his film shot-for-shot to see if lightning in a bottle can be caught twice. But to what end? The movie has already been made (and not all that long ago), the point has already been made, so why make it again? What more does Haneke have to say? Nothing, so the remake is just pointless.</p>
<p>It is this pointlessness of <em>Funny Games</em> that overwhelms any admirable aspects the film has. There is a moment where the film literally rewinds itself in order to change the past in the villains' favor. So, if the past can just be changed at random, what's the point of watching the movie? We know right from the beginning how this will play out, so why do we care?</p>
<p>Lots of questions, none of which have answers. Unfortunately, I cannot rewind real life, in which I would change history and rent a different movie.</p>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Funny Games (Haneke, 2008)]]></title>
<link>http://matchcuts.wordpress.com/?p=895</link>
<pubDate>Mon, 16 Jun 2008 18:04:11 +0000</pubDate>
<dc:creator>gcheath19</dc:creator>
<guid>http://matchcuts.wordpress.com/?p=895</guid>
<description><![CDATA[
A part of me wants to dismiss Haneke&#8217;s near shot for shot remake outright, since the only dif]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align:center;"><span style="font-family:'Lucida Grande';font-size:11px;line-height:normal;white-space:pre-wrap;"><a href="http://matchcuts.files.wordpress.com/2008/06/phapbdaaexb2cf_m.jpg"><img class="alignnone size-full wp-image-896" src="http://matchcuts.wordpress.com/files/2008/06/phapbdaaexb2cf_m.jpg" alt="" width="450" height="298" /></a></span></p>
<p style="text-align:left;"><span style="font-family:'Lucida Grande';font-size:11px;line-height:normal;white-space:pre-wrap;"><a href="http://matchcuts.files.wordpress.com/2008/06/phapbdaaexb2cf_m.jpg"></a>A part of me wants to dismiss Haneke's near shot for shot remake outright, since the only difference I can muster between this second helping of terror and its original concerns the language being spoken (or the NASCAR playing on the television). Is there anything inherently American in the 2008 version that couldn't be said about the 1997 original? Sure, the offscreen violence still overpowers and disturbs, but if you've already experienced this particular story, the end result is considerably less convincing a second time around. Maybe a repeat viewing is needed to explore the minute differences in execution (no pun intended). </span></p>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Funny Games U.S.]]></title>
<link>http://happy2ness.wordpress.com/?p=51</link>
<pubDate>Fri, 13 Jun 2008 17:34:57 +0000</pubDate>
<dc:creator>vanessaweinert</dc:creator>
<guid>http://happy2ness.wordpress.com/?p=51</guid>
<description><![CDATA[A remake of the 1997 Austrian Funny Games (which I personally haven&#8217;t seen but have been told ]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p>A remake of the 1997 Austrian <em>Funny Games</em> (which I personally haven't seen but have been told is pretty much exactly the same thing, just in German).</p>
<p>The story didn't shock me as much as I expected it to. Two bored young men slaughter happy families for fun at their weekend cabins. Oh well...</p>
<p>What made me really uncomfortable were the shots the director Michael Haneke used. Somehow he never shows the things the audience would expect to see. And then in other scenes he just keeps the camera on the actors way longer then what should be. This leads to a strange mixture of the characters' struggle in the film and the actors' struggle to keep going. There is one scene in which Naomi Watts is desperately trying to get to her feet even though her legs are tied together. There are no cuts or camera tricks, therefore the actress is actually in the same helpless situation as her film character. Very creepy. But well done.</p>
<p><span style='text-align:center; display: block;'><object width='425' height='350'><param name='movie' value='http://www.youtube.com/v/0ydwlb4Wblk'></param><param name='wmode' value='transparent'></param><embed src='http://www.youtube.com/v/0ydwlb4Wblk&rel=0' type='application/x-shockwave-flash' wmode='transparent' width='425' height='350'></embed></object></span></p>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Actors on the Street: Have roles for Hispanic actors improved? Joey Fiero]]></title>
<link>http://actorjoeyfiero.wordpress.com/?p=27</link>
<pubDate>Thu, 12 Jun 2008 05:33:39 +0000</pubDate>
<dc:creator>actorjoeyfiero</dc:creator>
<guid>http://actorjoeyfiero.wordpress.com/?p=27</guid>
<description><![CDATA[&#8220;I think they have. There&#8217;s still a lot of typecasting for, like, thugs and whatnot. I m]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<p>"I think they have. There's still a lot of typecasting for, like, thugs and whatnot. I mean, work is work, you know. But you see more ethnic actors winning awards for stuff. Independent film is getting more popular, which means they're going to hire unknown talent. Hispanic directors will try to help out Hispanic actors. And some commercials are casting for English and Spanish -- that's a great opportunity for bilingual actors."</p>
<p><em>-- Omar Chavez<br />
Hollywood, Calif. </em><br />
<a href="http://backstage.blogs.com/.shared/image.html?/photos/uncategorized/2008/04/18/0417editpeterdicarlo.jpg"><img style="float:right;margin:0 0 5px 5px;" src="http://backstage.blogs.com/blogstage/images/2008/04/18/0417editpeterdicarlo.jpg" border="0" alt="0417editpeterdicarlo" width="75" height="92" /></a><br />
"Yes. We've gone from janitor to head janitor. Now and then, you can also see more Latinos on  television playing characters who aren't being arrested on <em>Cops</em>."</p>
<p><em>-- Peter DiCarlo<br />
Los Angeles; Toronto</em></p>
<p><a href="http://backstage.blogs.com/.shared/image.html?/photos/uncategorized/2008/04/18/0417editnoemisoulet.jpg"><img style="float:left;margin:0 5px 5px 0;" src="http://backstage.blogs.com/blogstage/images/2008/04/18/0417editnoemisoulet.jpg" border="0" alt="0417editnoemisoulet" width="75" height="94" /></a> "I've noticed that if [producers] are going to cast minorities, they still tend to go black or Asian. And I think if you consider the numbers, we're the biggest minority right now and continue to grow. Yet in roles, we're still underrepresented. So yeah, there's been some improvement, but compared to what our population is in the U.S., I don't think it's there yet."<br />
<em><br />
-- Noemi Soulet<br />
Cortlandt Manor, N.Y.</em></p>
<p>"I've seen progress, but not so much in the direction that I would like to see. One thing that I noticed<a href="http://backstage.blogs.com/.shared/image.html?/photos/uncategorized/2008/04/18/0417editjoeyfiero_2.jpg"><img style="float:right;margin:0 0 5px 5px;" src="http://backstage.blogs.com/blogstage/images/2008/04/18/0417editjoeyfiero_2.jpg" border="0" alt="0417editjoeyfiero_2" width="75" height="93" /></a> is there are no real superheroes out there who are Latino. There are African-American, Caucasian, and even Asian [superheroes]. That's one thing that I see that's needed in the industry: more action-adventure, hero-type roles represented by the Latino actors in the industry. Nobody's going to change the Latino entertainment industry if it's not Latinos. Latinos have to come together and join forces and make a single voice in the entertainment industry to demand equal and bigger spotlight opportunities."</p>
<p><em>-- Joey Fiero<br />
Beverly Hills, Calif.</em></p>
<p>http://www.LifeAsAStrugglingActor.com</p>
<p>http://www.FieroEntertainment.com</p>
<p>http://www.CastingJoseph.com</p>
<p>josephfiero@gmail.com</p>
<p>Latino Actor Joey Fiero</p>
]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[How to NOT be a Struggling Actor. How to survive in a film acting career and not to be a "struggling actor".]]></title>
<link>http://actorjoeyfiero.wordpress.com/?p=26</link>
<pubDate>Thu, 12 Jun 2008 02:01:40 +0000</pubDate>
<dc:creator>actorjoeyfiero</dc:creator>
<guid>http://actorjoeyfiero.wordpress.com/?p=26</guid>
<description><![CDATA[
Actor Joey Fiero
How to survive in a film acting career and not to be a &#8220;struggling actor]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<h2 class="SubHeader"><a id="ctl00_cpMain_UserViewPictureControl_ImageListings1_dlImageList_ctl13_hypImage" class="photo_image" title="www.CastingJoseph.com - Acting Photos - Photo 14 of 49" href="http://viewmorepics.myspace.com/index.cfm?fuseaction=viewImage&#38;friendID=224148144&#38;albumID=50645&#38;imageID=147520"><img style="border-width:0;" src="http://a399.ac-images.myspacecdn.com/images01/82/m_dcb67f91421882ce755a5c23b17ee8fe.jpg" alt="" /></a></h2>
<h2 class="SubHeader">Actor Joey Fiero</h2>
<p><span class="opDefaultContent">How to survive in a film acting career and not to be a "struggling actor".</span></p>
<div class="Head">
<h2 class="SubHeader">Instructions</h2>
<div class="Tools"></div>
<div class="Difficulty Tool"><!-- Article Difficulty --> <strong>Difficulty:</strong> <span>Challenging</span></div>
<p><!--  clear floats  --></div>
<div class="Steps Resizable">
<div id="intelliTXT">
<div class="Part1 Step"><span class="Image"><a class="thickbox" rel="nofollow" href="http://www.ehow.com/images/GlobalPhoto/Articles/2172962/playingpiano_Full.jpg"><img src="http://i.ehow.com/images/GlobalPhoto/Articles/2172962/playingpiano_Thumb.jpg" alt="" /></a> <span style="width:86px;">Joseph Fiero Playing Piano</span> </span> First and foremost, before you read this article read my other article "How to become an actor and make a living from acting" then come back to this one. Look up guides as how to go about becoming an actor if you are not one. If you are one start off by reading everything you can about the <a class="iAs" href="http://www.ehow.com/video_2172962_not-be-struggling-actor.html#" target="_blank">entertainment</a> industry from directing,writing,producing,distribution to the music side of things. Know what is happening today and who is that artis