Além das pulseiras e do gosto musical, o que identifica um EMO logo de cara é sua franja. E não só identifica como também diz se grau de "emosidade". Aquela "península capilar" (ai, meus tempos nerds...) levemente jogada por cima do olho esquerdo, diz se a pessoa é um EMO por moda ou por convicção. Se você ver um EMO sem franja, assim como eu, tenha certeza: ele está em iniciação. Como se vê um EMO sem franja? Primeira coisa: veja se ele tem o braço cheeeio de pulseiras, o seu inseparável MP4 (com NX Zero, claaaaaro!!) e o "bando" que lhe acompanha.

É fácil medir o grau de "emossisse" medido pela franja:

Franja acima do olho esquerdo: "EMinhO", EMO que começou agora e curte muuuuito!
Franja no meio do olho esquerdo: "meiEMO", um EMO que já tem uma certa experiência, adooooora sair com as amigas e ir pra show do Strike
Franja abaixo do olho esquerdo: "EMãO", EMO que já é experiente, pula de festa em festa e tem os dois braços cheeeioos de pulseiras.
Franja fazendo curva na bochecha esquerda: "EMassO", um EMO que nem definição tem devido ao seu grau máximo de emosidade. Ou um pobre indivíduo que não tem dinheiro para cortar o cabelo.

Eu estou em iniciação. Não tenho franja. Mas já não corto mais o cabelo pra deixa-la crescer até o fim do ano.

[slideshare id=496354&doc=2008-el-futur-del-catal-a-la-franja-juliols-de-la-ub-slideshare-1215024338311637-9&w=425]

Cada día que pasa me encuentro mas sorprendido de la capacidad de nuestros congresistas de perder el foco, el norte de su trabajo, la orientación hacia lo importante para centrarse no en lo urgente, sino en lo irrelevante. Entonces es común, mientras el país se derrumba por una crisis política crónica, encontrarlos condecorando al Niño Jesús del 20 de Julio, jugando dentro del recinto del Senado con alacranes y otras alimañas – ¿será entre ellos mismos?-, tirándose unos a otros pelotitas antistress o haciendo cualquier cantidad de cosas realmente improductivas, en lugar de estar legislando para una nación que los eligió y verdaderamente necesita de ellos, eso si, siempre y cuando trabajen con honestidad y bajo el utilitarista principio de buscar el bien común. Ahora están tratando de perder el tiempo con una propuesta de ley para modificar el escudo nacional, pues consideran que ya no es necesario seguir teniendo en él el istmo de Panamá, ya que desde 1903 perdimos ese pedazo de tierra. No es que hablar del escudo sea perder el tiempo, sino que no tiene ningún sentido pretender modificarlo y menos soportar dicha intención en el argumento tan débil que están esgrimiendo.

Los símbolos patrios deben ser atemporales, ya que deben trascender en el tiempo y servir para ayudar a construir la identidad colectiva de un pueblo, de una nación. Tal es el caso de países como los Estados Unidos cuya primera bandera nació con la independencia y solo ha sido modificada para agregar una estrella por cada nuevo estado de la unión; su himno, The Star Spangled Banner, existe desde 1814, tan solo 38 años después de su independencia y hay que ver hoy en día con que emoción lo gritan, porque no lo cantan sino que lo gritan, cada vez que suena. España tiene su bandera desde 1785, su Marcha Real o Granadera como realmente se llama su himno sin letra data de antes de 1761, su escudo desde 1475 y solo ha tenido cambios de forma mas no de fondo, ya que los elementos heráldicos que lo componían entonces son los mismos de ahora, que entre otras, no serían “pertinentes” para nuestros brillantes legisladores quienes ya estarían pretendiendo cambiarlos porque simplemente los considerarían muy viejos. Podría seguir citando ejemplos para demostrar como la simbología patria ha sido concebida y respetada desde entonces en las naciones cuyos ciudadanos mas patriotismo profesan. Es impresionante ver, porque lo he vivido, como un estadounidense cualquiera derrama lágrimas cuando ve ondear su pabellón al son de las notas más marciales de su himno nacional, ya que para ellos esos elementos son el testimonio de lo que su nación fue, de lo que es y de lo que será. Pero es que eso solo se logra enseñándole a cada generación que a pesar de la valiosísima diversidad de un país, hay unos elementos comunes a todos que deben ser respetados y honrados, que recogen su pasado para enriquecer su presenta y posiblemente para ayudar a definir hacia que futuro se debe caminar. Entonces si esto debe ser así, ¿para qué cambiar el escudo nacional porque ya no poseemos a Panamá?, si es que eso es parte de nuestra historia. Historia que todas las generaciones, actuales y venideras, deben conocer para poderse ubicar en el presente. Panamá debe permanecer en el escudo para recordarnos que hay errores que no se pueden volver a cometer, para decirnos que somos una nación con una ubicación privilegiada, para recordarnos quienes somos y de donde venimos.

Si no respetamos la atemporalidad de los símbolos patrios simplemente porque los tiempos han cambiado, tendríamos que reformar el escudo completo y continuar haciéndolo per saecula saeculorum, ya que el dinámico paso del tiempo nos obligaría a hacerlo, convirtiéndonos en un Shakiresco pueblo sin identidad que hoy tiene el pelo color púrpura, mañana rojo y después amarillo; o que hoy habla con acento caribe, mañana con uno del sur del continente y después en inglés porque el español ya no se usa.

Por ejemplo, siguiéndoles el juego a nuestros “ilustres” congresistas, nuestro escudo nacional hoy quedaría así:

La bandera que lo rodea conservaría la franja azul tal y como está, ya que nuestros mares siguen ahí aunque estén amenazados por Chávez desde la República Tropical de los Cocos, entiéndase Venezuela, y por el comandante Ortega desde la famélica Nicaragua. En cuanto a la franja amarilla, pues les diré que tendría que reducirse a menos de la mitad de su tamaño actual, ya que la riqueza de nuestros suelos está totalmente diezmada gracias a la fumigación con glifosato para erradicar los cultivos de coca, por las constantes inundaciones en invierno y por las duras sequías en verano. Y a la franja roja se podría incrementar su tamaño a más del doble, primero para compensar la pérdida de tamaño de la amarilla, y segundo porque la sangre que se derrama en nuestras tierras para lograr consolidar una proyecto serio de país, aun no para de verter, lo cual además implica que mientras el conflicto interno no termine, esta franja tendría que seguir creciendo y creciendo.

El cóndor de los andes que corona nuestro escudo y del cual ya muy pocos representantes se ven en nuestras altas cumbres, podría ser reemplazado por un chulo, golero, gallinazo, buitre o como quiera que se llama esta ave de carroña que es muy común encontrar en torno a nuestras ciudades. Del pico de este carroñero podría pender, en lugar de una corona de laurel verde, una corona de espinas secas en representación del martirio al que nos han sometido los grupos armados ilegales en este país, pero si se quiere incluir el martirio de tener al dictador tropical y a su banda de malandrines en el vecindario como argumento, también tiene validez. Nuestra nueva ave nacional podría tener entre sus patas una cinta que en lugar de tener la leyenda “libertad y orden”, dijera “polarización e improvisación”, ya que este país está tan polarizado que si alguien se siente con la libertad de criticar al gobierno es automáticamente calificado de guerrillero, pero si se siente con la libertad de criticar a la guerrilla es calificado de uribista o paramilitar, ya que puntos medios no existen; además la planeación y el orden en nuestro país no existen, las políticas de estado no se ven por ningún lado y cada gobernante y cada ciudadano pretende acomodar las cosas a su antojo y enfrentarlas una a una de acuerdo a como se vengan presentando, pero orden no hay.

En cuento a la franja superior del escudo, donde están la granada de oro y las cornucopias con monedas de oro y plata y con frutos tropicales, representando la abundancia y riqueza del suelo colombiano, podríamos, en lugar de lo anterior y argumentado igual que lo de la franja amarilla de la bandera, poner una granada de fragmentación, de oro si así se desea, acompañada de dos fusiles AK47, uno a cada lado, para de esta forma decirle al mundo que tenemos una de las mejores fuerzas armadas del continente gracias a los billetes verdes de los gringos.

La segunda franja, donde está en fondo de plata el gorro frigio simbolizando la libertad, podría ser reemplazada por una con un quepis camuflado simbolizando la polarización ya mencionada, donde si se quiere se interpreta como el de un guerrillero o el de un paramilitar. Eso depende de si el observador se encuentra “con el gobierno o en su contra”.

Para la franja inferior, la causante de toda la polémica y en la cual se encuentra Panamá, se podría proponer la solución más sana y salomónica de todas. Dejar el istmo pero en lugar de los barcos apostados a norte y sur, emplazar el archipiélago de San Andrés y Providencia al norte y demarcar las islas de Gorgona, Gorgonilla y Malpelo al sur. Esto para poner en evidencia esas preciadas posesiones y además para torearle la lengua un poco al comandante guerrillero Ortega, ya que es bastante hilarante verlo envalentonado escupiendo sapos contra Colombia cuando en verdad le tiene pavor a las lanchas de patrullaje apostadas en San Andrés.

Visto todo lo anterior creo que la situación sería muy complicada, ya que el escudo propuesto, al igual que los cambios propuestos por los congresistas colombianos, responden a situaciones meramente temporales, lo cual podría obligarnos en un futuro no muy lejano a cambiar el gallinazo por una garza; si al poder sube alguien con ciertas simpatías con los bomberos voluntarios, entonces el quepis por un casco rojo; si a Ortega le da por invadir San Andrés, que lo dudo, tendríamos que poner en la última franja a las Islas del Rosario, o lo que queda de ellas, y así a través de los tiempos, dejándonos a los de ahora y a los que están por venir sin historia y sin identidad.

Así que señores congresistas, dejen los santos quietos y dedíquense a legislar, o a defenderse porque al paso que vamos, entre parapolítica, farcpolítica y yidispolítica; no nos quedará de otra que eliminar todas las franjas del escudo, poner una imagen del hemiciclo del congreso vacío, otra de la cárcel de Cómbita o de la Picota repleta de señores de corbata y mujeres de sastre; quitar el pájaro que en su momento esté coronando el escudo para poner una rata y eliminar la leyenda “libertad y orden” para poner una que diga “a comer con campana”.

Mentre pensavo a tutto ciò che avevo letto, mi ricordavo dei bei momenti che avevo trascorso quand'ero piccola, quei momenti che passavo giocando con gli altri ragazzini. E così, d'un tratto, fra i miei ricordi si è fatto presente l'aquilone che volava via e io che correvo dietro ad esso. Ricordo quando mio padre me l'ha costruito e quando io lo coloravo con molto amore, come se fosse una cosa sacra per me e non lasciavo che nessuno lo toccasse, gli avevo dato persino il nome.

Fra tanti giochi che papà mi aveva regalato, l'aquilone era quello che mi piaceva di più perché mio padre l'aveva costruito con tanto amore e pazienza per me. Mentre pensavo a tutto ciò, ho capito i valori che ha un aquilone.

"Uno dei valori che ha un aquilone" pensavo tra me e me. E improvvisamente mi venivano in mente i bambini che correvano liberi sul prato verde e l'aquilone nel cielo blu, tra le nuvole bianche che nascondevano il sole che sembrava volesse bruciare i nostri aquiloni di diversi colori. Ed ecco un altro valore che ha un aquilone: la vita. In un aquilone la vita viene trasmessa attraverso i diversi colori. Nel mio aquilone c'era anche il bianco che è un colore che rappresenta la pace. E la pace, insieme al divertimento, è un altro valore dell'aquilone. Quando ero piccola io non capivo perché mio padre voleva che nel mio aquilone ci fosse anche il colore bianco. Lui mi disse che giocando con gli altri bambini senza litigare, avrei rispettato la regola di quel colore. E' vero che nell'aquilone c'è la pace ma dalla pace viene fuori il perdono e dal perdono la voglia di vivere una vita felice con gli altri e la forza di andare avanti, di ricominciare. Credo che sia questo quello che l'autore voleva far capire ai lettori cominciando e finendo su un prato sotto un cielo percorso dagli aquiloni.

Franja Brigilda

(...) a mi el català no em fa nosa, ans al contrari, a l'hora de parlar o escriure francès, espanyol o italià. El meu ús del català és no tan sols millor que el del president de Catalunya (a qui ja li han dit que el del president de l'Aragó és molt millor que el seu) sinó que -la falsa modèstia és una hipocresia lletja- també es més competent que el de gairebé tots els patriotes lingüístics catalans.

Indiferentment de com avaluem si el català de Marcelino és millor que el de Montilla, Tubau obvia a consciència que el primer és parlant inicial de català i el segon no. Perquè el primer és nascut a Bonansa, a la Ribagorça de la Franja. Omet conscientment este fet perquè unes línies més amunt amb consciència deixa els límits lingüístics del català a Catalunya, Andorra i la Catalunya del Nord. A la Franja hauríem de suposar que es parla altres llengües, com l'orienaragonés.

¿On es pot anar amb el català? A Andorra amb prou feines (hi és oficial, però en l¿ús dels habitants queda molt enrere d'espanyol, portuguès i francès). Ni per anar a Perpinyà serveix: allí tothom parla francès i el català ve a ser una relíquia folclórica.

Tampoc estaria de més que Tubau repassara les estadístiques abans de perpetrar un article:

2.1. Població major de 15 anys segons la llengua inicial. Andorra, 2004.

1. Castellà: 23.454 parlants (35,9 %)
   
2. Català: 20.555 parlants (31,4 %)
   
3. Portuguès: 9.611 parlants (14,7 %)
   
4. Francès: 5.071 parlants (7,8 %)
   
5. Altres: 5.697 parlants (8,7 %)
   
6. Igual català que castellà: 1.012 parlants (1,5 %)

A Internet corren diferents biografies sucoses de Tubau, com de la major part de blaveros recalcitrants. Podeu llegir esta però també la d'un alumne que no acaba de veure la seua faceta pública i explica los continguts de les seues classes.

Novidade 1: Cortei franjinha.

Novidade 2: Mais trabalho, mais clientes, mais felicidade!

Vist a aragonéame.com

¿Os imagináis la que se armaría en España si en Catalunya NO dieran títulos de Castellano a los castellano-hablantes catalanes?

2) Artur Quintana, presidente de la Institució Cultural de la Franja (ICF),  declaró ante el juez por la querella criminal interpuesta por la La Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO) por supuestas calumnias, injurias y difamaciones.

Artur Quintana dijo de ellos que es una organización "que fomenta el odio y la animadversión entre comunidades vecinas a través de un anticatalanismo visceral (...). FACAO tiene vínculos evidentes con grupos de la extrema derecha como Democracia nacional, tal como demuestran sus manifestaciones en Zaragoza”

La Facao, no deja de ser un intento de llevar al Aragón Oriental o la Franja, un clónico de la ultraderecha Blavera Valenciana. Cuya finalidad no es defender una supuesta lengua inventada, sino fraccionar la unidad de la lengua catalana  y eliminarla de los territorios conquistados por Felipe V. En otras palabras, un genocidio-linguistico para el mayor esplendor del fallecido Imperio Español. Porque, como dijo el General Primo de Rivera “El catalán ofende el castellano”.

Mirad los enlaces a los que nos dirige la web de la Facao. Unos son los defensores de llamar al catalán de mil maneras y los otros las grandes webs de la unidad y defensa del castellano.

Ah, se me olvidaba lo más esperpentico y divertido de esta gente, en 26/05/07 El presidente de la entidad Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO) Ángel Hernández, fue pillado en la madrugada de un viernes por la policía local de Fraga enganchando pegatinas con el lema "Fraga Catalana".

El plan diabólico de este personaje era hacer creer a la población que los rojos separatistas y imperialistas catalanes llenaban sus calles y que el Ayuntamiento actuara en contra de las entidades catalanistas de la Franja a golpe de multa amparándose en la ley de civismo urbano. Y así, con cuatro pegatinas, cuatro fotos y la ayuda de los medios de comunicación y partidos afines al ideario catalanofobico, desencadenar una campaña mediática por todo lo alto en plan Caza de Brujas Total en la Franja.

y 3) Más de 20.000 manifestantes llenan las calles de Alicante en conmemoración de la ocupación borbónica del País Valenciano el 25 de abril del 1707 y la perdida de sus libertades, además se reclama la recepción de TV3 y la libertad de expresión. La marcha ha recorrido las calles de Alicante en un tono festivo, al sonido de varias “collas” de dulzainas, parando dos veces: una, ante el Mercado Central, para recordar el bombardeo franquista de Alicante del 1938, que causó más de trescientas víctimas; y una más en la plaza de las Cometas, para recordar el joven Miquel Grau, asesinado el 6 de octubre de 1977 cuando enganchaba carteles de la fiesta del 9 de Octubre.

Y a pesar de la gente, de los jueces y la libertad de expresión. Camps, presidente de la Generalitat de València sigue en sus trece, cerrar TV3. Y es que, como dice el dicho “Quan el mal ve d'Almansa, a tothom alcanza” (cuando el mal viene de Almansa, a todos alcanza)

Ho fan en estos termes tremendistes:

Primero fueron las collejas y las vejaciones, después llegaron las carreras de coches y las imprudencias al volante, al mismo tiempo que aumentaban las broncas callejeras; y ahora se abre la veda con las iglesias. Los vídeos de mal gusto no parecen tener límite en internet. Una grabación colgada en un conocido portal de la red recoge el momento en el que tres hombres tiran abajo un pequeño campanario (la espadaña de una iglesia en ruinas) de una aldea de la Ribagorça oscense –ubicada a muy pocos kilómetros del El Pont de Suert– abandonada durante más de 25 años.

"Abajo la iglesia". Este es el título elegido para este vídeo, que estrena una nueva temática en internet y en el que se ve cómo tres personas se bastan, en menos de un minuto, para tirar abajo la espadaña (la estructura donde se colocaba la campana) de la iglesia de Sant Climent de Torre de Buira. Mientras tiran de la cuerda asida a una de las torres del pequeño campanario, suena de fondo una canción punk inspirada en el Padre Nuestro.

Se suposa que l'amargor de qui redacta la notícia, més que per la pròpia tombada del campanar, és perquè se penja a Internet. Però el propi vídeo que se denuncia és pujat al servidor de La Vanguardia i accessible a qualsevol lector. És a dir, carrega contra els perills de les noves tecnologies, contra la innovació i finalment se reproduix la pròpia cosa que es denuncia. Poca credibilitat si s'actua de la mateixa manera que el fet que es denuncia. I per a tancar el tema, fins i tot lo bisbat de barbastre que se suposa que té la titularitat de l'església pagada pels feligresos, confirma que havia demanat fa 3 anys la demolició, i per tant, d'acte bandàlic, n'hi ha poc. En fi, tots sabem que entre humans hi ha maldats. Però si realment part del mal estiguera en la seua difusió per Internet, com pot ser un vídeo pedòfil, no el pujaria el propi diari al seu servidor. Més que un problema tecnològic, tenim un problema cultural d'integració de les les noves tecnologies.

Gisele Bündchen ressurge linda e sexy na capa na revista espanhola DT. Gisele lidera a lista das top models mais bonitas do mundo. Entre elas, estão Izabel Gourlat, Ana Beatriz Barros e Kate Moss, que recheiam as páginas internas.

Vale lembrar que a modelo estará em São Paulo em julho deste ano para desfilar pela grife Colcci na semana de moda paulista, a SP Fashion Week.

Difícil é prestar atenção na franja...

Gostei do cabelão! Abaixo, o antes e depois.

Fotos: Style.com

A franja está em alta. Mas não é indicada para todos os tipos de pessoa ou textura de fios. Para que a franja tenha um bom caimento, é necessário cuidar dos cabelos.

Cabelos mais lisos favorecem o uso da franja. Os cabelos crespos ou ondulados, cacheados e étnicos, armam demais e precisam ser modelados com secador, o que pode, muitas vezes, danificar demais essa parte dos cabelos que fica bem na frente. Jamais use a chapinha freqüentemente na franja, porque, além de estragar os cabelos, ela deixa a franja espigada e artificial.

Solicite a opinião de um profissional antes de aderir à moda da franja!

Seu tipo de rosto também pode determinar o tipo de franja a ser usado. Um rosto redondo, por exemplo, pode usar uma franja mais desfiada. Testa grande combina com franjas mais longas.

Você pode optar também por um “franjão” ou uma franja sutil que dê leveza ao rosto. Existem várias opções e modelos de franjas.

A opinião de quem entende do assunto é importante; escolha o melhor modelo de franja e que se adapte ao seu estilo de vida, seu rosto e textura de seus cabelos. Nunca tente cortar a franja em casa; você pode causar um desastre e se arrepender, e a solução poderá ser esperar crescer novamente.

Fonte: Site Cabelos Lindos

]]> http://fendoorella.wordpress.com/?p=95 Mon, 31 Mar 2008 21:32:43 +0000 fendoorella http://fendoorella.wordpress.com/?p=95 A FACAO, asoziazión contraria a la ofizialidat d'o catalán en Aragón a o que quieren atomizar, contina fendo mal a las luengas d'Aragón y a la chen que as estudia y esfiende.

locacaodelafacao.wordpress.com

“Güe, 6 de marzo de 2008, ha estau un diya espezial, porque grazias ta os blaveros d’a Francha emos conoxiu o mondongo de l’estau. Fa un tiempo denunziemos en poblico que Facao yera un cuco d’a estrema dreita biolenta en a Francha.

No en febamos porque ellos piensen diferén que no nusatros sobre a luenga aragonesa. En denunziemos porque han promobiu a biolenzia, han feito manifestazions con partius d’estrema dreita, s’arroclan con atras collas biolentas y han pertenexiu a partius que reniegan d’os menimos prinzipios democraticos.

No yera una fateza. As consecuenzias d’ixa denunzia son, por l’inte, que nusatros emos sufriu un prozeso chudizial, una detenzión a mans d’a polizia, un estanza en a garchola y a confiscazión por tiempo indeterminau de mobils y informazión presonal. Agora yera a millor oportunidat ta esfender a nuestra denunzia poblica y la faigamos plegar a toz os puestos an quieren que mos callemos.”

Endavant! Entabán!
[O nuestro refirme y solidaridat con os compañers que permenan as enrestidas aculturals d'a FACAO]

Meu, para tudo. Olha o "estúdio" que a nossa modelo-gata armou. Tem a parede de tijolos encerados (e como brilham!), tem um pedaço da cabeceira da cama COR DE VINHO, tem, na pele dela, uma tatuagem brega? cafona? mal feita?, tem essa meia calça de furinhos que menininhas da vibe Avril Lavigne (existe, ainda?) e putas usam - e eu como não sou uma pessoa STÁILI, não sei o nome -, tem a franjinha LINDJA dela, os acessórios (brincos, colar, pulseira, sapato, maquilagem) mas a melhor parte mesmo são as 5 xícaras de diferentes (na verdade são 3 iguais entremeadas de 2 diferentes) colocadas sob a mais perfeita simetria, ali no fundo.

Compondo o visu, né, pessoal!

Ser chique é ESSENCIAL!

La cosa s'ha quedat entre riure i plorar. Evidentment, als 10 anys lo crio no ha llegit massa coses sobre identitats. I evidentment, no hi ha un historial de catalanisme polític, estelades o res paregut al seu voltant per a que el crio comprengue res del que ha dit. Com a molt, ha pogut escoltar música d'Obrint Pas en son germà a casa. Però coneixent una mica els antecedents familiars, se m'ha fet una imatge dels discursos anticatalanistes materns. Hi ha gent que per mantenint un discurs de defensà del català a la Franja, i sense haver parlat mai d'independència o identitat catalana, se'ls atribuix segons quines coses que no els va a mida. En fi, qui en crios se gite, pixat s’eixeque :-D

A més, este tio vote a la província de Terol, i no hi ha possibilitat real de trencar lo bipartidisme PPSOE: tres diputats que es repartixen entre els 35.000 vots al PSOE i els 35.000 al PP. Diuen que el partit que s'emporta el tercer i darrer escó de Terol és el que guanya les eleccions estatals. Sempre ha estat així. Les darreres eleccions lo PSOE va traure 232 vots per damunt del PP i li va segrestar el tercer diputat. I estes eleccions és molt previsible que la cosa seguixque quedant molt ajustada entre els dos partits, si no hi ha algun efecte Pizarro (que diuen que és de la província;). Per tant, novament, lo tercer diputat s'entregarà per molt poc marge a un o altre partit.

I quina opció hi ha que entro un tercer partit a la disputa? Crugo ho té. Molt crugo. Qui té més possibilitats és la diputada a l'Aljaferia pel PAR, la María Herrero, que diu que si la gent votare el mateix a les aragoneses que a les estatals, serie diputada per Terol. Però el cas és que només 7.000 terolencs voten la tercera força, la xarxa d'interessos locals conservadora PAR. I per assolir el tercer diputat almenys haurie d'aconseguir la meitat de vots que la primera força: almenys 18.076 + 1 vot si es repetira l'empat de fa quatre anys. Ni de conya!

Ja no en parlem de Chunta, que el 2004 en va traure 4.463 i Esquerra Unida que en va fer 2.514 . Los primers és molt més que previsible que seguixquen en lo seu chuntacazo de les municipals, degut en bona mesura pel seu viratge cap al centre autonomista, democràtic i social, entre el que ha expressat moments de màxima repressió interna expulsant les seues joventuts més combatives. I perquè ja han retirat a Labordeta a la segona posició darrere de Bizen Fuster. Tot i que molta gent encara no sap que a Terol no poden votar a Labordeta, perquè es presente per la província de Saragossa. I finalment queda una Esquerra Unida que a nivell madrileny manté un Llamazares que ni emociona, ni marca el seu espai electoral fora de ser la crossa socialista, i a més, 3 dels seus 5 diputats són catalans i valencians, dels sectors més ecohippies. És possible que a Terol revisque en un efecte Amor Pacual, l'alcaldesa comunista d'Alcanyís, però el seu cap d'IU a Aragó, destacat per anar contra el multilingüisme a Aragó, diu fa pocs dies que hi ha la necesidad de que obtengan al menos cinco escaños para poder asegurar un gobierno nacional de izquierdas sin necesidad de pactos nacionalistas. Nacionalisme banal? A Aragón colonial vas!

Vot en blanc? No. Abstenció? Mai. Només queda el vot nul...

Imatge de Júbilo Haku

[slideshare id=292047&doc=argumentario-aragons-1204643645698487-2&w=425]

Des de l'any 2000 els creixements poblacionals se concentren a la part central de la Franja, mentre que la despoblació ho fa en la part prepirinenca. L'única comarca que ha fet creixements de població molt importants ha estat el Baix Cinc, amb una pujada del 9 % en 7 anys. El Mesquí i Bergantes han pujat el seu cens, però de manera més moderada: 6 %. En oposició, tant el Baix com l'Alt Matarranya i la Ribagorça estabilitzen la seua població, amb creixements molt reduïts durant els darrers 7 anys. I finalment, La Llitera, és l'única que perd població, de l'ordre del -4 %. Podeu veure el gràfic de l'evolució poblacional per comarques aquí.

Els majors creixements del cens des de l'any 2000 s'observen a  un únic nucli, que és l'originari de Marcelino Iglesias: Bonansa (Ribagorça). Passa de 76 a 97 h. Això significa un augment del cens del 28 %.  Però amb creixement d'entre el 10 i el 20 % hi ha un seguit de pobles. Entre ells el nucli major, Fraga, que creix un 14 %. I també Vall-de-roures, Aiguaviva, Castigaleu, Pont de Montanyana,  Isàvena, la Sorollera i la Freixneda

A pesar de l'etapa de creixement generalizat, també trobem entre l'any 2000 i el 2007 alguns nuclis de despoblació: Ràfels, Valldellou, Sant Esteve de Llitera i Areny de Noguera. Tots ells en recessions d'entre el 10 i el 15 % de població.

Comarcalment, cal remarcar que totes les viles de la Llitera s'han despoblat durant l'època de creixement poblacional. I també la major part de les altmatarranyenques. Però estes darreres han vist créixer, per una altra banda, el pol de  Vall-de-roures/Freixneda, que a nivell comarcal han compensat la resta de valors negatius. Les altres comaruqes es troben equilibrades entre les poblacions  que guanyen i les que perden habitants. Els creixements venen impulsats per certes poblacions, com Aiguaviva al Mesquí-Bergantes, Faió al Baix Matarranya, Fraga i Saidí al Baix Cinca i alguns petits nuclis esmentats abans a la Ribagorça.

El darrer any els creixements més notables han estat els de Pont de Montanyana, que ha passat de 88 a 152 empadronats , i Torredarques, que ha pujat de 93 a 112h. Mentre, també trobem 3 poblacions que han superat el valor de 5% de pèrdua de població en un any: Bonansa, Torrent de Cinca i La Torre de Vilella

Per comarques, durant el darrer any el creixement de la població pareix estabilitzar-se, sobretot al Matarranya i a la Llitera. Per contra, el Baix Cinca i la Ribagorça continuen atraient població amb resultats positius.

Taules de població dels municipis de la Franja. Font: elaboració pròpia a partir de l'Institut d'Estadística d'Aragó.

El centre, que no depèn de la Generalitat, vol analitzar l'ús del català a la Franja, estudiar el percentatge de població que el parla [+]

Se m'ocorren 3 coses sobre el que diu la premsa:
- O bé qui apadrina l'acte no sap que té 800 enquestes fetes a la  Franja que ningú ha explotat en profunditat, i per tant, estan fotent al riu diners dels contribuents catalans, lo que serie una irresponsabilitat per part seua.

- O bé se farà una "enquesta" sense costos econòmics, intentant donar-li relleu acadèmic, i contraposar-la a les dades que fins ara es tenen. Per tant, seria una irresponsabilitat de qui fa l'enquesta i de qui la finança.

- O bé no es farà ni una cosa ni l'altra, serà un nou ens del conglomerat franjadeponent.cat, a on hi ha 4 entitats per militant. I impacte nul al propi territori, tal com indica lo lloc triat per a la seua presentació. Això seria una fantasmada.

Si a més feu una cosa senzilla com veure qui dirigeix el Centre i quin historial de contacte té amb la Franja abans de fer esta presentació, la cosa es posa encara més greu: qui ho dirigeix, no té cap relació acadèmicade relleu a la Franja.

Al final, malauradament, lo carnet és lo carnet.

Ha pujat em 450 habitants respecte l'any 2006, el que a efectes reals, per la baixa quantitat del canvi, significa un creixement moderat. Des de l'any 2000 havíem obtingut creixements de població, dels 46.075 h. que marcaven en aquell any. L'any passat vam marcar 47.236 h. Enguany doncs continua el creixement. La població per comarques i subcomarques (sempre només per a municipis catalanoparlants) és la següent:

• Mesquí i Bergantes: 1.871 h.
• Alt Matarranya: 8797 h.
• Baix Matarranya: 4.771 h.
• Baix Cinca: 19.402 h.
• Llitera: 9.088 h.
• Ribagorça: 3.757 h.

Imatge de Arenamontanus

Continua a Tot i la nova immigració, la Llitera s’ha despoblat

• Grups definits sobretot pels usos lingüístics:
  • Los castellanoparlants: utilitzen lo castellà a la llar, lo transmeten molt solidament als seus fills, i parlen castellà fora de casa. Viuen en un univers castellanoparlant.
  • Los activistes: reconeixen la llengua que parlen com a català tres vegades per damunt de la mitjana de la població, i a més la utilitzen a casa i molt més que la resta fora de casa, també en àmbits amb poc pes del català, com el metge. Una quarta part del grup és de llengua inicial castellana.
• Grups definits per la comarca:
  • Los joves bilingüitzats del Baix Cinca: és el grup més jove, que se sol situar al Baix Cinca, i que utilitza amb més facilitat les dues llengües en diferents contextos. Se suposa que vien en els contextos amb major nombre de població castellanoparlant.
  • Los de la Llitera i la Ribagorça: població envellida que utilitza molt el català. Se suposa que viu en contextos fortament catalanitzats i el seu contacte social en lo castellà és molt bai.
  • Los matarranyencs: molt pareguts en comportament als de la Llitera i la Ribagorça, però molt rarament identifiquen la seua llengua com català.

La dinàmica general de la Franja  pareix vertebrar-se a partir d'una majoria silenciosa formada pels conglomerats de component comarcal, que adequa el seu comportament a les dinàmiques més potents dels dos conglomerats de component lingüístic: el creixement demogràfic del castellà a les capitalitats comarcals i el Baix Cinca, i l'activitat social a favor del català de l'activisme.

Sigue com sigue, tos dixo el powerpoint. Segurament que aviat m’estiraran les orelles des del Institut d’Estudis del Baix Cinca perquè volen que els redacta l’exposició. Espero que fins aleshores, s’haigue aconseguit fer un pacte amistòs amb Déu per a que amplio els dies a unes 34 hores i les setmanes a 10 dies. I ja de passada, la patronal dels sociolingüistes mos obsequio en habitatge, bitllets de tranport públic, un cotxe i assistències als compromisos socials, tot de bades. Estes demandes finals no són un tema de xarxes socials ni llengües, però el bloc està fen-se massa seriòs respecte els inicis i tu ja m’entens ;-)

[slideshare id=284145&doc=080223-fraga-una-dcada-sense-dades-demolingstiques-a-la-franja-1204133788726660-5&w=425]

[Este apunt és la segona part de  Repercussió mediàtica de la Jornada sobre la transgressió cívica a Fraga]

En tot cas, tornant a casa ja a unes hores delicades, vaig poder veure de reüll al mòbil un correu del meu director de tesi:

Primera lletra en minúscula i la resta en majúscula. Anem bé. Una pregunta d'esta transcendència en un correu de pim-pam-envio. Al moment, en les cerveses de la cena, penso en respondre alguna genialitat. Però m'aturo, i penso que al dia següent la genialitat no seria tant genial ;-)

Així que em planto al dia després, en un correu pendent de desaparèixer de la safata d'entrada. I penso com diables se diu la meua tesi. Ni rastre a la memòria del meu cap. Així que vaig a la de l'ordinador. Però tampoc hi ha rastre de com carai vaig inscriure la tesi a la matrícula. Lo títol més proper que trobo és:

Manteniment i substitució de les llengües des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials. La comunitat lingüística catalanoparlant al Mesquí, el Matarranya, la Llitera i la Ribagorça.

Ale, que no em vaig currar un títol descriptiu ni res. Per poc que no desenvolupo la tesi a les tapes. Jo, de moment, al director de tesi li responc sobre quin era el títol exacte de la meva tesi. Però em quedo en lo regust de gola, perquè eixe era el títol, però ja no és lo titol. Perquè siguem clars, ja no parlo (crec) de la substitució lingüística. Almenys com a centre de la recerca. L'anàlisi de xarxes si que seguix sent central en la tesi. Preò tampoc parlo ja ni del Mesquí, ni del Matarranya, ni de la Ribagorça. I sí, seguixco parlant de la Llitera. Però també del Baix Cinca i de la Noguera.

Escomenço per definir els punts claus que tracta la tesi:

• El territori ja ha estat marcat pel treball de camp: Llitera, Baix Cinca i part de la Noguera. Les dos primeres crec que per a temes sociolingüístics poden agrupar-se i resumir-se en Franja. Però la segona seria excessiu atribuir-li el nom de Catalunya. En tot cas, les tres àrees són rurals i semirurals.
• També està assignada la comparació entre dos tipologies de model educatiu: lo de la Franja i el de Catalunya. La comparació hauria d'aparèixer al títol. És possible que puga estalviar-me discussions del punt anterior utilitzant coses més abstractes com la frontera. En tot cas, el territori no és la part central de la tesi. Perquè ha d'explicar coses que han d'interessar a qualsevol persona que no sap a on cau la Franja, ni tan sols Catalunya o la Península Ibèrica. Per tant, lo territori ha d'anar al final.
• Lo comportament sociolingüístic també és central. Ni m'interessen los coneixements, ni m'interessen en excés les actituds. M'interessen los usos lingüístics. Ni què se sap ni què se pense, si no el què es fa.
• També l'anàlisi de xarxes socials pren tota la rellevància. Possiblement la substitució lingüística deixa de ser el nucli de la recerca, perquè la transmissió lingüística intergeneracional, entre pares i fills, passa a un segon pla, per a explicar la llengua utilitzada entre amics. I esta és la llengua utilitzada en les xarxes socials. La metodologia utilitzada és l'anàlisi de xarxes socials. Però aquí hauré de consultar si la metodologia ha de ser part del títol (anàlisi de xarxes socials) o només ho ha de ser el realment important, l'objecte d'estudi (les xarxes socials). I en tot cas, imagino que hauré d'avaluar qui és lo tribunal de la meua tesi, i el grau de tolerància que poden tindre cap a l'heterodòxia sociològica. Defensar tesis estranyes a sociologia, com de  sociolingüística, és suficientment heterodox a Barcelona. A totes les seues universitats. Potser afegir l'heterodòxia de les xarxes socials al títol empitjora la situació. O la millora. Vés a saber.
• L'estudi fa anàlisi d'escolars de primària en lo seu pas a secundària. Per tant és un estudi a preadolescents amb perspectiva longitudinal, el canvi de l'escola a l'Institut.

En lo moment de genialitat d'ahir vaig pensar que podria posar un nom d'aquells en enginy. Darrerament me n'havia currat no mola ni res!

Del poble a l’Institut.
Resocialització i xarxes socials en secundària a la Franja.

I de fet, hi ha qui, rient amb els títols amb "genialitat", m'havia recomanat rebatejar-lo com

Del Colacao al Katovit.
Resocialització i xarxes socials en secundària a la Franja.

Segur que la generació dels nascuts cap a 1980 haguera entès que estàvem parlant del pas a l'adolescència ;-)

Però de moment no sóc capaç de començar a posar un nou nom a la tesi. Qualsevol idea serà ben rebuda. Continuarem al proper apunt: El nom de la tesi. Segona part.

Pep Labat me va presentar i em va fer ficar una mica roig. Però sobretot me va plantejar públicament una pregunta sobre el gentilici del meu poble que és extensible a la Franja: frangencs o franjolins? Si hi ha cap filòleg a la sala, que aprofito per a reflexionar-hi. En tot cas, vaig presentar les dades i, tot i que pensava que havia preparat una cosa excessivament tècnica, vaig explicar tot lo pedagògicament que puc (que és poc) gràfics, més gràfics, més gràfics i més gràfics. I em va sorprendre que al final hi va haver felicitacions i certa sinceritat dient que no havia estat massa de mates. Un descans per mi, que encara porto massa mal los marcs teòrics i la polèmica sociopolítica des de l’academicisme. Però avui m’ha sorprés veure que han tret les dades a la portada del Vilaweb, i un article al Diario del Altoaragón, a la Manyana, al Diari Segre i a Tribuna Catalana. Èxit mediàtic! Però què mal porto això d’acostumar-me a no tindre un espai mediàtic proper i afí al Matarranya. Al Baix Cinca ho tenen millor, se supose. I si les dades ja estaven publicades fa molt temps, un punt negatiu per a mi, per l’interès que desperten i la falta que fa publicitar-mos millor!

[Este post continue a Los castellanoparlants, los activistes i els jóvens del Baix Cinca]